martes, 7 de agosto de 2012

Vol que li guardi, que aprovi o que aprengui?

"Quan alguna persona parla sobre alguna cosa en realitat del que parla és de l'interpretació que té ella sobre aquesta cosa"

Vol que li guardi, que aprovi o que aprengui?
Aquesta pregunta la vaig fer a un pare d'un alumne. La resposta vos la podeu imaginar, però no tinc clar que els elements implicats (pares, professors i mestres, administració educativa i els propis alumnes) en la educació dels fills opinin el mateix.

A vegades penso que es podria satisfer la resposta majoritàriament donada d'una forma molt senzilla. El Saga no permet posar notes més baixes que 1. Si es posés que el límit inferior fos 5, solucionariem molts dels anomenats problemes de l'ensenyament.

Aprofito per exposar algunes opinions i punts de vista propis sobre l'ensenyament:

Què és una adaptació curricular?
L'ensenyament té un recurs que s'anomena adaptació curricular que, en principi és una molt bona idea, quan tenim alumnes amb, permeteu que ho digui així, diferents nivells, es pugui començar a ensenyar el que sigui a partir del coneixement que es té en aquell moment. Però aquest recurs actualment, crec jo, s'ha convertit en trobar una excusa per justificar aprovats.

Què és el tractament a la diversitat?
Hi ha un altre concepte important que s'anomena tractament de la diversitat (molt lligat amb l'anterior, adaptació curricular) que, al meu mode de veure, és contradictori amb un altre concepte, també molt important, anomenat inclusió.
Desgraciadament en lloc d'adapatar pels que els costa, s'ha convertit en un malbaratament de recursos pels que no tenen ganes de fer res ni volen que altres tinguin ganes de fer coses. A més a més pels que sí que en tenen de ganes de fer coses no s'hi dedica gairebé res.
L'adaptació pels que no tenen ganes de trebalar no hauria de ser, si no t'agrada una tassa, dues tasses, hauria de ser, fes una altra cosa, que ells tampoc en tenen cap culpa d'obligar-los a fer certes coses. Com a mostra, a un alumne li vaig preguntar, digue'm un nombre que sumat a 5 doni 9. Al cap de molta estona me va dir 4. Li vaig preguntar, això costa molt? La resposta va ser: Profe me da palo pensar.

"No es justo dar a todos igual,
sino dar a cada uno lo que necesita."
- Esperanza González del Val, Conferència sobre l'autisme. 18/07/99

Els profers hem de ser editors, dissenyadors curriculars...?
A la reforma va sortir una nova idea (tercer nivell de concreció) en que es pretenia que cada professor o mestre definís el que ha de fer en cada classe i per a cada alumne. Voldria donar al meva opinió al respecte, sense parlar del que realment ha passat a la pràctica. Quan feia la mili el meu capità me deia que per cada soldat que hi havés en combat, n'hi havia d'haver 5 que treballaven per ell a la reraguàrdia. Què vull dir amb això? que cal més profes? No. A l'època que corre no crec que la solució siguim més despeses i el fet de posar més professorat no s'ha demostrat que hagi millorat gaire la qualitat de l'ensenyament (o aprenentatge que ho entenc com equivalent). El que vull dir és que els profes haurien de fer de profe i el que han de fer, en funció de a qui ho han de fer, hauria de venir donat. I amb això no vul dir que el profe no pugui tenir opinió sobre això.

Sobre el que han de fer els alumnes a classe (o en el cole), aclareixo que jo sóc de mates, dir que tothom hauria de tenir la oportunitat d'aprendre mates, però mai la obligació.

De què es parla actualment quan es parla d'ensenyament?
Estem en una època que està de moda dir que el que fem a l'escola no serveix gaire de res. Que no sols no serveix per res sinó que és contraproduent. I a sobre dient que tenim un model del segle XIX per preparar per ser treballadors en la indústria. Bé jo no seré qui s'atrevirà a contradir a persones tant coneixedores del tema, que, curiosament, segurament van ser ensinistrades en aquest mètode que tant els agrada criticar. No sé si hi ha alguna proposta millor que lo que tenim, a mi personalment tampoc no n'estic tant decebut.

Si hi ha algú que proposa, fa i li resulta un resultat millor, encara que no sigui gaire, li asseguro que estic disposat a provar-ho.

I quina és la meva proposta?
De moment la meva proposta és que el Departament d'Ensenyament no només sigui una "oficina de empleo" y es converteixi en un guia del que hem de fer els professors a les classes. Per exemple publicant materials i guies del que hem de fer a classe, en funció del tipus d'alumnat i el que hagim d'ensenyar. Avui dia això és molt més fàcil i barat ja que disposem d'internet i els materials són molt més fàcilment disponibles i modificables en cas d'errors i/o millores. Aquest material no caldria que cada alumne l'hagi d'adquirir cada any.

I si els objectius es basen en, objectius mínims, competències bàsiques, certs tipus de situacions a saber resoldre, que els decideixi el mateix Departament i no ho faci fer a cada escola, a cada professor a partir d'uns items altament vagues i inconcrets.

Com a mostra del que dic proposo un tema concret de 3r d'ESO de matemàtiques. Concretament el tema: Resolució de sistemes d'equacions de dos incògnites i la seva aplicació a la resolució de problemes.

Per tot això que acabo de dir la meva contesta a la pregunta títol d'aquest post, com a pare, com a profe i com a enamorat de l'aprendre, és evidentment: que aprengui.

S'han dit moltes "veritats" sobre ensenyament i aprenentatge, n'hi ha alguna que jo cregui amb ella i que hagi resistit el pas de la experiència pròpia?
De les poques "veritats" pedagògiques que jo considero, fins a dia d'avui vertaderes, és la que me va dir ja fa temps una companya d'institut veient-me sempre preocupat pel què he d'ensenyar? i el perquè ho he d'ensenyar? i me va dir: Jordi lo important no és el que ensenyis, lo important és que els alumnes aprenguin.

"Si la inteligència tradicional ens va treure de l'edad de pedra, com no la cuidem, a lo millor no podrà evitar que hi tornem"

"No sé hacer cosas perfectas, procuro hacer cosas útiles"

"Todo el mundo debería tener la oportunidad de ser útil a los demás y poder ganarse la vida con ello. Cualquier otro planteamiento es discutible"

No hay comentarios: