Les TIC a secundària...

Les tecnologíes de la informació i la comunicació (TIC) i les seves potencialitats a secundària - Article publicat al CEM de Girona

"A vegades els ensenyants oblidem que la nostra tasca no és ensenyar, sinó que els alumnes aprenguin".

Un xic d'història: Des de els inicis de les anomenades computadores, allà pels anys 50/60 ja hi va haver persones que van creure en que tenien potencialitats didàctiques. Seymourt Papert, va crear el llenguatge LOGO pensant en cultivar el pensament. Tenia clar que l'ordinador seria "la màquina dels nens, les nenes, els nois i les noies". Tot i que en aquelles èpoques per utilitzar-los calia tenir una carrera universitària. Cap als setanta, Alan Kay i el seu equip del Xerox Parc van desenvolupar les interfícies d'usuari que han esdevingut els entorns de finestres que ara coneixem i que han permès una facilitat i uniformitat en la interacció amb els ordinadors que fa que moltes persones, en especial els alumnes, els utilitzem sense por i amb força destresa. Probablement l'altre tret important va ésser quan a principis dels 90 els físics del CERN van "inventar" el que anomenem World Wide Web.

Un altre poc d'història, però ara d'aquí: Als centres de secundària de Catalunya podem dir que, els ordinadors van començar a introduir-se a finals dels 70, per iniciativa dels professors, amb ordinadors tipus "Spectrum", amb molt poca capacitat comparada amb la dels ordinadors actuals. Per interactuar amb ells calia fer-ho a través del llenguatge de programació Basic. A mitjans del 80 es va crear dins el Departament d'Ensenyament el Programa d'Informàtica Educativa, una unitat destinada a impulsar la informàtica sobretot als centres de secundària i a principis dels 90 també als de primària. El preu dels ordinadors de l'època no permetia que hi hagués un gran desplegament de maquinari i programari. En general els centres estaven dotats amb algun ordinador per les tasques administratives de secretaria i direcció, algun per l'àrea de professors i per a una aula d'informàtica d'uns vuit ordinadors. Les màquines eren PC amb sistema operatiu MSDOS, que tenia unes capacitats gràfiques molt limitades. Es pretenia que no servissin només per aprendre a programar ordinadors com havia estat fins aleshores, sinó per aprendre eines de productivitat com un paquet ofimàtic (processador de textos, base de dades, full de càlcul), per aprendre qüestions sobre el maquinari, per ser utilitzat com a eina didàctica i per què no, per aprendre algun llenguatge de programació, com el LOGO i el BASIC. Pot ser algun lector recordarà amb certa nostàlgia el paquet ofimàtic integrat anomenat "Framework". Normalment es realitzava aquest tipus d'aprenentatge en l'assignatura optativa anomenada EATP. En la vessant educativa, per exemple, podíem fer servir el full de càlcul del Framework per automatitzar tasques com la resolució d'equacions de segon grau, gestionar una carpeta de fitxes sobre dades d' animals o plantes fent servir la base de dades del Framework o dibuixar fàcilment qualsevol funció matemàtica amb algun dels programes del Mostrari d'Aplicacions Educatives que el PIE repartia en tots els centres, etc.

A part d'això, la incorporació de les TIC als centres va suposar pels professors altres coses, com per exemple, oferir una forma diferent de programar les assignatures. Podíem escriure la programació d'un curs i l'any següent no calia repetir exactament el mateix ni calia tornar-lo a escriure si la volíem modificar. Amb les facilitats d'edició que permeten els processadors de textos podíem anar afegint, treient, modificant, en definitiva, millorant els continguts sense necessitat d'escriure-ho tot de nou. Podíem guardar i compartir llistes d'exercicis de forma molt més ràpida i fàcil. Podíem utilitzar el full de càlcul per gestionar les llistes de qualificacions, etc. I començava a haver-hi programes per facilitar les tasques de matriculació i gestió d'avaluacions, etc.

A finals dels 80 es van distribuir mòdems a unes velocitats que ara consideraríem ridícules, però amb els quals ja es podien fer les primeres experiències de telecomunicació entre ordinadors, que és el mateix que entre persones però sense necessitat de fer-ho parlant per telèfon ni per correu ordinari. Potser algú encara recorda el joc, Concurs del Mil·lenari, pensat per estimular l'ús de les telecomunicacions. De tota manera el preu de les trucades per establir les connexions dissuadia a tothom de fer connexions massa llargues.

A principis dels 90 es van començar a distribuir ordinadors més potents que podien incorporar el sistema operatiu Windows que en principi, com hem comentat més amunt, facilitava l'ús dels ordinadors, això va fer que més gent es fes usuari d'aquestes eines TIC. A mitjans dels 90 quan internet començava el seu creixement exponencial el PIE va crear la Xarxa Telemàtica Educativa de CATalunya, XTEC. Juntament amb aquest fet Telefònica donava accés a internet per la coneguda INFOVIA, o sigui, connexió a preu de trucada local, fent que l'accés a les telecomunicacions via INTERNET augmentés enormement. Permetent: 1-Enviar missatges de correu electrònic. 2-Cercar informació i recursos a la web. 3-Ser autor dels mateixos recursos. Això va permetre una facilitat de comunicació per intercanviar coneixements mai vista. També accedir a una quantitat mai pensada d'informació sobre pràcticament qualsevol tema de forma molt senzilla. Cal agrair a cercadors com l'Altavista i en aquests moments al Google el fet de poder fer això. L'última de les tres coses esmentades, com a mínim tant important com l'anterior, permet el fet de poder ser autor de materials i oferir-los a la comunitat d'una manera molt senzilla i sobretot econòmica. Això, crec, significa un dels canvis més transcendentals, perquè fins llavors si algú volia publicar, fer disponible als altres alguna cosa, ho podia fer només a través d'una editorial. Pocs professors ho feien i encara menys alumnes. A partir d'ara tots tant professors com alumnes poden ser autors i publicadors de qualsevol cosa.

Situació actual: L'accés a Internet ha millorat molt gràcies a l'ADSL que permet per costos inferiors un trànsit de dades molt superiors permetent posar continguts molt més voluminosos com poden ser vídeos. Hi ha llocs d'internet que ofereixen espais i serveis gratuïts facilitant encara més aquest aspecte de publicació personal. Estem pensant en serveis com 1-"gmail" que ofereixen correu, 2-"blogger", que per dir-ho d'alguna manera, permet crear pàgines web d'una forma tan senzilla com la utilització d'un processador de textos, 3-"youtube" que d'una forma fàcil permet fer la nostra pròpia emissora de TV.

Els ordinadors han baixat tant de preu que permet una incorporació quantitativament molt important als centres. Han augmentat tant la potència que ara ja poden gestionar aquests recursos multimèdia, so, imatges, vídeos que requereixen alta capacitat de procés.

I a les aules? La situació actual permet que la infrastructura tant de màquines com l'accés a internet pugui començar a arribar a les aules ordinàries i a les cases particulars facilitant el somni de Seymour Papert dels anys 60 de fer servir l'ordinador com a eina didàctica per aconseguir l'objectiu de millorar l'aprenentatge.

Diverses configuracions TIC a les aules. La llista no pretén ser en cap moment completa ni molt menys excloent ja que es poden complementar:

a) Un ordinador connectat a internet i a un canó de projecció, anomenada aquesta configuració, pissarra digital i en el cas de que es projecti a una superfície tàctil, pissarra digital interactiva. Aquesta configuració, diguem-ne d'ensenyament tradicional, permet potenciar les classes d'una manera inimaginable fa un temps. Pensem que el professor, o alumne que surti a la pissarra, pot obtenir tots els "infinits" recursos d'internet a la distància d'un clic. Podem tenir un sistema d'animació interactiva i/o simulació completament impensable amb una pissarra tradicional i fins i tot impensable amb el recurs d'una tele connectada a un vídeo o DVD. Podem tenir eines de càlcul i de gràfics que poden fer trontollar sistemes d'ensenyament d'assignatures històricament tan ben "assentades" com les matemàtiques.


b) Un grup reduït d'ordinadors per facilitar la tasca de treballar en grups petits. Pel tractament de la diversitat mentre uns poden estar fent certes tasques que no requereixen els ordinadors altres en poden fer unes altres que sí ho requereixin. Un cas exemplificador del que estem dient és quan es treballa per grups al realitzar el crèdit de síntesi.

c) Suficients ordinadors a l'aula perquè cada alumne pugui treballar amb el seu propi ordinador. Pensem que tot i que cal impulsar els treballs col.laboratius i en grup, el fet íntim de l'aprenentatge és una cosa personal e intransferible i de la mateixa manera que pràcticament ningú discuteix que cadascú tingui la seva pròpia llibreta no sé per què hem de pensar que no cal el mateix en el cas dels ordinadors. Aquesta proposta pot tenir ella mateixa diferents configuracions, una aula fixa com les actuals d'informàtica, una aula mòbil amb un carro de portàtils, o bé, que cada alumne tingui el seu propi portàtil.

d) L'ordinador personal de l'alumne (podria ser un portàtil) per realitzar tasques a casa seva.

Quines aportacions ens ofereixen les TIC? Ja n'hem esmentat unes quantes, n'hi afegim algunes més, la llista no pretén ser ni molt extensa ni molt menys completa:

a) Canvi de rol del mestre, de transmissor a guia d’aprenentatge, fins i tot a acompanyant ja que moltes coses poden ser descobertes junts.

b) Transversalitat, les TIC permeten estudiar certs temes de manera global i no sotmesa a certes miopies que a vegades ens "encorseten" al tractar-ho només des del punt de vista estricte d'una assignatura. Per exemple el tema "so i la veu" que competeix a diverses matèries, les TIC permeten orquestrar-lo d'una manera tant espectacular que fins hi tot pot fer oblidar-nos que existeixen matèries i que el realment important és el tema que es tracta.

c) Autoaprenentatge. Hi ha quantitat de coses que els alumnes han après per si mateixos cercant recursos per internet gràcies a que el professors no hem sabut fer-ho, diguem-ne de manera tradicional.

d) Per relacionar-nos i comunicar-nos amb el nostre alumnat. Ja sigui via correu electrònic normal o bé en entorns virtuals d’aprenentatge, tipus Moodle, fa que l'alumne pugui demandar qüestions quan li sorgeixen i el professor contestar-les quan tingui temps. Comentar el cas espectacular d'un alumne que ha anat de visita al seu país, Argentina, que allà ha emmalaltit i segueix normalment les seves classes de l'Institut de Terrassa on està matriculat via un entorn d'aquests.

e) Treball col.laboratiu. En el crèdit de síntesi, on es treballa en grup, com a mínim fem servir l'ordinador per cercar informació i editar el treball. I en els audiovisuals hi tenim un altre bon exemple, pensem en un treball consistent en la realització d'un reportatge videogràfic, es necessita vàries persones per fer el guió, direcció, càmera, sistemes de llum, sistemes de gravació d’àudio, editatge i producció mitjançant un ordinador, etc.

f) Teleformació. Fins fa poc quan un no podia assistir físicament a les aules podia cursar estudis a distància per correu. Actualment es pot fer el mateix amb l'ajuda d'un entorn virtual d'aprenentatge, que ofereix molta més immediatesa amb el contacte amb el professor. Fins i tot pot haver-hi un contacte en directe: 1-Via xat (ja sigui escrit o parlat). 2-Via videoconferència. 3-via sistemes VNC, el professor pot entrar a l'ordinador de l'alumne per veure el mateix que ell, per aclarir més fàcilment on s'ha encallat.

g) Treball de recerca. Possiblement va ser dels primer llocs on els alumnes van fer servir les eines TIC de forma intensa, ja que podia ser el lloc on cercaven la informació, el lloc on escrivien el treball, el lloc que els permetia fer els càlculs i el lloc que el faria fer l'exposició oral de manera molt efectiva a través d'una presentació, powerpoint, impress, pàgina web etc.

h) Motivador. El fet de fer treballar amb les eines TIC, en general, fa que els alumnes treballin i facin les activitats amb moltes més ganes.

i) He deixat pel final la que crec realment més interessant. El que fan les TIC pels alumnes amb necessitats educatives especials. Són una eina que s'adapta molt bé als diferents ritmes dels alumnes i poden aportar les activitats convenients per a cadascú. Per als alumnes amb severes discapacitats permet d'alguna manera ja no només actuar com a eina didàctica sinó com a pròtesi per ajudar a suplir les carències. Pensem en un alumne cec que mitjançant lectors de pantalla, tipus Jaws, poden fer servir l'ordinador i accedir a gairebé totes les seves possibilitats com si fos un alumne vident. Persones amb discapacitat motriu severa poden, mitjançant sistema d'escaneig automàtic, accedir a la escriptura, la lectura, i el que és més important, a la comunicació amb altres persones que si no fos pels ordinadors podria ser altament dificultós per no dir en certs casos impossible.

No voldria deixar passar l'oportunitat de destacar la figura del coordinador/a d'informàtica del centre, principal impulsor i dinamitzador d'aquestes eines a la comunitat educativa.

Per finalitzar, recordar que les eines TIC són això, eines, mai la finalitat. La finalitat és que els alumnes aprenguin més i millor, amb ganes d'aprendre més, que tinguin coneixements per decidir lliurement, que siguin responsables, que siguin solidaris,... en definitiva que siguin més feliços.