El dia 5 de març de l'any 2001 en el programa "En Directe", conduït per en Martí Gironell, es va fer un reportatge sobre el Projecte Fressa a l'escola Palau de Girona.
Fomentar la autonomía y la agencia del estudiante
Hace 6 meses
lunes, 5 de marzo de 2001
domingo, 12 de septiembre de 1999
Complim 2000 anys o serà l'any 2000è.
Fa temps que la gent s'ha posat a parlar del quan serà el canvi de segle i de mil·lenni. Els que venen "xampany" i els organitzadors de festes i probablement gairebé tothom (no fos cas que l'any que ve no hi fóssim), ho tenen clar, la nit del 31 de desembre del 1999, o sigui d'aquest any.
Hi ha gent que sembla dir el contrari.
¿Què vol dir canvi de mil·lenni? Un mil·lenni són 1000 anys, o sigui canvi de mil·lenni deu voler dir que han passat mil anys d'alguna cosa. En el nostre cas serà que passarem al tercer mil·lenni o sigui que han passat 2000 anys de certa cosa.
A mitjans prematurs del mil·lenni passat (354) un monjo (Furius Dionisius Philocalus) , a banda d'uns errors descoberts últimament que es creuen d'uns 4 anys, va decidir començar a comptar els anys a partir de la data de naixement de Jesucrist i va definir el calendari cristià. Que és bàsicament el que fem servir ara, tenint en conte que cap al 1582 el Papa Gregori XIII va fer-hi una reforma. Com a curiositat direm que hi ha països, com Rússia i Grècia que no l'han adoptat fins al segle actual i que moltes cultures no fan servir aquest calendari, per molta gent no serà l’any vinent el 2000 de res.
La pregunta és, doncs, si ¿fa o no?, 2000 anys de la data que el monjo va considerar el naixement de Jesucrist.
La resposta depèn del que es consideri quin any era l'endemà del naixement de Jesucrist. ¿Era el primer any o era l'edat de Jesucrist, o sigui 0 anys i no en compliria 1 fins al final d'any?.
Sembla ésser que per aquelles dates el concepte del nombre 0 no era conegut i que es va dir a l'endemà, any 1 després de Jesucrist, o millor dit primer any després de Jesucrist, si la cosa va ésser així no es complia un any fins al final del primer any o sigui no es compleixen 100 anys (un segle) fins al final de l'any 100 i no es compleix 1000 anys fins al final de l'any 1000 i no s'acaba el segon mil·leni fins al final de l'any 2000.
Si algú no li agrada això, doncs diríem que el segle 1, no va ésser el primer perquè seria el segle 0 i actualment, ara seriem en el segle 19 (any mil nou-cents noranta nou 19 99) i no estaríem en el segon mil·lenni sinó acabant el primer ja que del 0 al 999 era el mil·lenni 0 i del 1000 al 1999 el primer mil·lenni.
En definitiva és una cosa o l'altre depenent de si ordenem els anys (primer, segon...) o els contem (0,1,2,..).
Com que sembla ésser que això del canvi de mil·lenni és una cosa molt important i no serem gaire ningú, sinó ho celebrem. Jo ja vaig començar-ho a celebrar l'any passat, o celebraré aquest any, i ho tornaré a celebrar el que ve. No fos cas que ens passés per alt. ;-)
De tota manera una cosa sí, és segura, el 31 de desembre a les 12 de la nit canviarem les unitats de miler per dir l'any.
Parramata
Hi ha gent que sembla dir el contrari.
¿Què vol dir canvi de mil·lenni? Un mil·lenni són 1000 anys, o sigui canvi de mil·lenni deu voler dir que han passat mil anys d'alguna cosa. En el nostre cas serà que passarem al tercer mil·lenni o sigui que han passat 2000 anys de certa cosa.
A mitjans prematurs del mil·lenni passat (354) un monjo (Furius Dionisius Philocalus) , a banda d'uns errors descoberts últimament que es creuen d'uns 4 anys, va decidir començar a comptar els anys a partir de la data de naixement de Jesucrist i va definir el calendari cristià. Que és bàsicament el que fem servir ara, tenint en conte que cap al 1582 el Papa Gregori XIII va fer-hi una reforma. Com a curiositat direm que hi ha països, com Rússia i Grècia que no l'han adoptat fins al segle actual i que moltes cultures no fan servir aquest calendari, per molta gent no serà l’any vinent el 2000 de res.
La pregunta és, doncs, si ¿fa o no?, 2000 anys de la data que el monjo va considerar el naixement de Jesucrist.
La resposta depèn del que es consideri quin any era l'endemà del naixement de Jesucrist. ¿Era el primer any o era l'edat de Jesucrist, o sigui 0 anys i no en compliria 1 fins al final d'any?.
Sembla ésser que per aquelles dates el concepte del nombre 0 no era conegut i que es va dir a l'endemà, any 1 després de Jesucrist, o millor dit primer any després de Jesucrist, si la cosa va ésser així no es complia un any fins al final del primer any o sigui no es compleixen 100 anys (un segle) fins al final de l'any 100 i no es compleix 1000 anys fins al final de l'any 1000 i no s'acaba el segon mil·leni fins al final de l'any 2000.
Si algú no li agrada això, doncs diríem que el segle 1, no va ésser el primer perquè seria el segle 0 i actualment, ara seriem en el segle 19 (any mil nou-cents noranta nou 19 99) i no estaríem en el segon mil·lenni sinó acabant el primer ja que del 0 al 999 era el mil·lenni 0 i del 1000 al 1999 el primer mil·lenni.
En definitiva és una cosa o l'altre depenent de si ordenem els anys (primer, segon...) o els contem (0,1,2,..).
Com que sembla ésser que això del canvi de mil·lenni és una cosa molt important i no serem gaire ningú, sinó ho celebrem. Jo ja vaig començar-ho a celebrar l'any passat, o celebraré aquest any, i ho tornaré a celebrar el que ve. No fos cas que ens passés per alt. ;-)
De tota manera una cosa sí, és segura, el 31 de desembre a les 12 de la nit canviarem les unitats de miler per dir l'any.
Parramata
domingo, 8 de agosto de 1999
Què és funcions per a Windows?
És un programa que representa funcions definides de forma explícita, (f(x) = sin(1/x)) o de forma numèrica mitjançant una taula de doble entrada: [(1, 2); (2,4); (3,9); (4, 16)].
El seu camp d'aplicació és en l'assignatura de Matemàtiques, en qualsevol domini on apareix el tema FUNCIÓ. Fins i tot es pot aplicar en altres matèries en les quals es treballa amb aquest concepte, com: física, química, economia, etc.
Permet estudiar, donada una funció (amb una variable), TOT (quasi tot), el que hi ha en les programacions oficials de l'assignatura de Matemàtiques, durant TOT (quasi tot) l'ensenyament primari, secundari i primer cicle universitari.
El seu objectiu principal és ajudar els alumnes a aprehendre una gran majoria dels conceptes lligats amb les funcions. Així, la majoria de les opcions dels menús són referències directes lligades amb ells, és a dir: (Una funció) Imatge, Antiimatge, Arrels, Discontinuïtats aïllades, Màxims, Mínims, Punts d'inflexió, Derivada en un punt, Integral definida, Integral de línia, Intervals de creixements, Intervals de decreixement, Intervals de concavitat, Intervals de convexitat, Funció derivada, Segona derivada, Funció integral, Talls i Àrea entre dues funcions.
També, creiem que pot facilitar l'aprenentatge d'altres conceptes relacionats amb el tema FUNCIÓ, no necessàriament matemàtics i, el que és més important, la seva interrelació. Això és adonar-se de la importància del tema en altres camps i com pot, un concepte matemàtic, ajudar a resoldre problemes no matemàtics. Per una mostra del que volem dir, vegi's l'apartat EXEMPLES de l'índex de l'ajuda.
Nivells educatius: Creiem pot ésser utilitzat durant tot l'ensenyament secundari obligatori, el batxillerat i a primer curs de carreres cientifico-tècniques que precisin aquest concepte.
A continuació passarem a explicar uns quants exemples de com es pot utilitzar aquest programa amb els alumnes.
On es pot aconseguir el programa:www.lagares.org/download/Funcionswin32.zip
miércoles, 26 de marzo de 1997
Web personal de la XTEC. Recull de problemes de Matemàtiques II.
A finals de l’any 1996 la XTEC va oferir el servei de pàgines personals als professors del sistema públic català. Vaig demanar-ne una que des d’el primer moment va ser pensada com el canal per oferir a la comunitat educativa i a tothom que li pogués interessar tots els programes i recursos educatius que jo fes. Així també va ser el portal per poder comunicar-me amb els usuaris, perquè em poguessin informar dels possibles errors i/o suggeriments, que se’ls acudissin o descobrissin, sobre els meus programes i fins hi tot suggerir programes sencers. Des d’aquell moment es va acabar la filosofia de treball portada a terme fins aquell moment en la qual jo pensava i realitzava absolutament tot en el procés de creació dels programes. El títol de la meva plana no podia ser més descriptiu del seu contingut i propòsit:
Pàgina de recursos educatius d’en Jordi Lagares Roset
Actualment per arribar-hi, www.lagares.org, que és el mateix lloc que http://www.xtec.cat/~jlagares.
El primer a penjar a la meva plana va ésser un recull de problemes de matemàtiques II de COU de la selectivitat. Aprofito per recordar que fins aquell any a la secundaria als instituts de Batxillerat hi havia els tres cursos de BUP i un de COU. Durant molts anys havia estat professor de l’assignatura de matemàtiques II de COU i havia anat recollint els diferents exàmens de selectivitat que havien estat publicats. Havia organitzat els problemes pels diferents temes de l’assignatura i en vaig fer unes planes WEB. Hi havia un recull de més de 350 problemes ordenats pels diferents temes i molts d’ells amb la seva solució. Encara es pot accedir a aquests problemes a l’adreça:
Aquí també va començar una nova filosofia de recursos. Fins ara tots els recursos de que he parlat eren programari, a partir d’ara la meva plana era un lloc per compartir tota mena de recursos que jo pogués crear ja sigui: programari, pàgines web, vídeos, documentació, etc. De fet a la meva plana un dels principals apartats és el referent a matemàtiques on es pot descarregar tots els programes dels quals he parlat i dels que parlaré més endavant. Aquesta plana es troba a l’adreça:
I té com a títol:
Pàgina de recursos educatius d’en Jordi Lagares Roset
Actualment per arribar-hi, www.lagares.org, que és el mateix lloc que http://www.xtec.cat/~jlagares.
El primer a penjar a la meva plana va ésser un recull de problemes de matemàtiques II de COU de la selectivitat. Aprofito per recordar que fins aquell any a la secundaria als instituts de Batxillerat hi havia els tres cursos de BUP i un de COU. Durant molts anys havia estat professor de l’assignatura de matemàtiques II de COU i havia anat recollint els diferents exàmens de selectivitat que havien estat publicats. Havia organitzat els problemes pels diferents temes de l’assignatura i en vaig fer unes planes WEB. Hi havia un recull de més de 350 problemes ordenats pels diferents temes i molts d’ells amb la seva solució. Encara es pot accedir a aquests problemes a l’adreça:
Aquí també va començar una nova filosofia de recursos. Fins ara tots els recursos de que he parlat eren programari, a partir d’ara la meva plana era un lloc per compartir tota mena de recursos que jo pogués crear ja sigui: programari, pàgines web, vídeos, documentació, etc. De fet a la meva plana un dels principals apartats és el referent a matemàtiques on es pot descarregar tots els programes dels quals he parlat i dels que parlaré més endavant. Aquesta plana es troba a l’adreça:
I té com a títol:
Matemàtiques. Programari, pàgines web, vídeos i documentació didàctics. Jordi Lagares Roset. Projecte Fressa Matemàtic 2008
jueves, 20 de febrero de 1997
Pàgina web interactiva. Integral Definida.
Principis de 1997. Les planes web d’Internet en principi estaven pensades per distribuir informacions, text, dibuixos i fotografies i fitxers. També hi havia una manera de distribuir directament interactivitat, és a dir crear programari dins de les pròpies planes web. Una manera de fer-ho era amb el llenguatge Java. Quan ho vaig descobrir vaig adornar-me que la filosofia dels primers programes que havia fet encaixaven perfectament en aquest nou entorn i havia una manera fàcil de fer-los accessibles a tot el món. Per la qual cosa me vaig engrescar a traslladar el programa “Integral Definida” a aquest nou entorn. El gener de 1997 vaig penjar la primera versió del programa, es pot accedir a la versió en català en l’adreça:
I a la versió en castellà www.lagares.org/integral.esp/integral.htm
Oficialment és el mateix programa del qual n’he parlat al principi, però els gràfics han millorat molt s’han arranjat errors i/o suggeriments de molts usuaris, tots citats en la mateixa plana, i tal i com hem comentat al principi, aquest programa segueix la filosofia instructivista. També deu tenir la seva raó de ser ja que a partir de l’any 2000, en que s’hi va posar un comptador de visites, ja s’ha superat el milió de visites i si es cerca els mots “integral definida” en el Google aquesta pàgina surt en primer lloc. Adjuntem dos annexos on es mostra el que diem. L’any 2002 la SGTI, l’antiga PIE, va realitzar un concurs per aconseguir un conjunt de planes web didàctiques pel portal edu365 i aquesta plana va ser una de les escollides.
I a la versió en castellà www.lagares.org/integral.esp/integral.htm
Oficialment és el mateix programa del qual n’he parlat al principi, però els gràfics han millorat molt s’han arranjat errors i/o suggeriments de molts usuaris, tots citats en la mateixa plana, i tal i com hem comentat al principi, aquest programa segueix la filosofia instructivista. També deu tenir la seva raó de ser ja que a partir de l’any 2000, en que s’hi va posar un comptador de visites, ja s’ha superat el milió de visites i si es cerca els mots “integral definida” en el Google aquesta pàgina surt en primer lloc. Adjuntem dos annexos on es mostra el que diem. L’any 2002 la SGTI, l’antiga PIE, va realitzar un concurs per aconseguir un conjunt de planes web didàctiques pel portal edu365 i aquesta plana va ser una de les escollides.
sábado, 1 de junio de 1996
Programa “Música, Física y Matemáticas”
L’any 1996 vaig desenvolupar el programa “MÚSICA, FÍSICA y MATEMÁTICAS” programa pensat per ser presentat novament al “Concurso de programas educativos para ordenador” del “Ministerio de Educación y Ciencia” any 1996 i en aquest cas no va ser guardonat amb cap premi. Per fer-se’n una idea poso la descripció que hi ha en el manual:
“MÚSICA, FÍSICA y MATEMÁTICAS” es un programa que realiza: registro, reproducción, representación, análisis y síntesis de sonido. La relación del concepto físico de sonido con el arte de la música y su posible descripción mediante las matemáticas, hizo que creiéramos interesante realizar un programa con las características mencionadas anteriormente, para conocer mejor y apreciar más cada asignatura independientemente y, sobre todo, su interrelación.
Aquest programa també està pensat per aprendre molts conceptes lligats a aquestes matèries des d’un punt de vista totalment constructivista. No explica què és el timbre, sinó que permet crear diferents timbres, no explica què és una funció periòdica sinó que permet construir funcions periòdiques. No explica que és una funció sinus sinó que converteix les funcions periòdiques en funcions sinus...
Es pot baixar de:
“MÚSICA, FÍSICA y MATEMÁTICAS” es un programa que realiza: registro, reproducción, representación, análisis y síntesis de sonido. La relación del concepto físico de sonido con el arte de la música y su posible descripción mediante las matemáticas, hizo que creiéramos interesante realizar un programa con las características mencionadas anteriormente, para conocer mejor y apreciar más cada asignatura independientemente y, sobre todo, su interrelación.
Aquest programa també està pensat per aprendre molts conceptes lligats a aquestes matèries des d’un punt de vista totalment constructivista. No explica què és el timbre, sinó que permet crear diferents timbres, no explica què és una funció periòdica sinó que permet construir funcions periòdiques. No explica que és una funció sinus sinó que converteix les funcions periòdiques en funcions sinus...
Es pot baixar de:
viernes, 26 de marzo de 1993
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
