Projecte Fressa

Dibujos que hablan: Plaphoons, Tablets, Android, IPAD, IPHONE, PDA, ...

2011-08-05T14:52:00.001-07:00

The best way to predict the future is to invent it
"Alan Kay"

Cuando el programa Plaphoons nació, abril del año 2000, entre otras cosas fue pensado para ser usado como comunicador mediante una pantalla táctil.

La primera experiencia fue possible gracias a una empresa que nos proporcionó, durante cierto tiempo, de un ordenador PC con pantalla táctil con Windows 98 llamado Fujitsu Stylistic.

Más tarde Microsoft acuñó el término Tablet PC para hablar de este tipo de dispositivos y desde siempre Plaphoons ha funcionado en este tipo de dispositivos, entre otras cosas, como comunicador.

Plaphoons funciona en sistemas que incorporen como sistema operativo Windows a partir de la versión 95. O sea funciona en 95, 98, XP, Vista, 7.

Actualmente como dispositivo en el cual hemos podido comprobar el correcto funcionamiento es el Acer Iconia Tab W500 Tablet 10'' Windows 7.

LINUX y MAC

Mucha gente nos pregunta si Plaphoons funciona en otros sistemas operativos que no sean Windows. Decir que funciona correctamente con sistemas Linux y Mac que tengan el emulador Wine instalado.

Recordar que existe otra versión de Plaphoons llamada JavaPlaphoons que no es más que el mismo programa desarrollado en Java que permite ejecutar otra versión de Plaphoons en cualquier dispositivo que tenga una Màquina Virtual Java 1.5 compatible.

ANDROID

En principio ni Plaphoons ni JavaPlaphoons se pueden ejecutar en dichos dipositivos, pero informamos que se está desarrollando una versión a partir de JavaPlaphoons para dicho sistema operativo. Plaphoons-for-Android.

Se puede descargar gratuitamente de aquí.

IPAD

En principio Plaphoons tampoco funciona en un IPAD. Desarrollar para IPAD por muchas razones, no sólo técnicas, es más complicado y, de momento, no hay, al menos no tenemos conocimiento, de que haya una versión de Plaphoons para IPAD. Pero como mayormente la gente, pensamos, quiere utilizar IPAD y Plaphoons como comunicador, a partir de la versión Plaphoons 575, el programa ofrece un sistema de exportación de comunicadores para navegadores WEB en especial para los que corren en IPAD y por extensión IPHONE, etc. En principio esta opción de exportación para navegadores WEB funciona en los que cumplen el Estandar HTML5 o bién JavaScript estandar.

En el siguiente video se muestra como exportar un comunicador a HTML para que pueda ser utilizado mediante un navegador WEB.

El resultado puede verse aquí. En Chrome funciona. No sé si lo hace en las últimas versiones de Firefox.

Si no se dispone de un sintetizador SAPI 5 y si en el IPAD se activa el VoiceOver debería funcionar con la síntesis del IPAD. Podeis probarlo aquí.

Aquí tenemos un pantallazo de como se visualiza en un IPAD.

IPHONE, PDA, SMARTPHONE, etc.

Activando la letra pequeña y cambiando la resolución vertical y horizontal podemos hacer comunicadores para pantallas más pequeñas, como IPHONE, PDAs, etc.

Aquí tenemos un pantallazo de como se visualiza en un IPHONE.

Se puede descargar el programa Plaphoons aquí.

Projecte Fressa, Windows 7, Windows Vista

2011-06-14T06:23:00.000-07:00

Los programas del Projecte Fressa mayoritáriamente estan construidos con el compilador Delphi 3.0. Sistema de edición y creación de programas para los sitemas Windows 32 bits que salió en el mercado allá en el año 1997. La ventaja sobre versiones más recientes el compilador es que los programas son más pequeños y rápidos y hay otros motivos para seguir utilizándolo (algunos de los programas, como TextAMP3 estan construidos con Delphi 5). Todo esto para que lo cuento, en teoría todos los programas deberían funcionar correctamente en sistemas Windows de 32 bis, o sea, Windows 95, 98, milenium, XP, Vista 32 bits, y Windows 7 32 bits.

A partir de aquí lo que voy a contar no es la verdad oficial de Microsoft al respecto, es lo que yo creo a partir de informaciones sacadas de la web y sobretodo de la experiencia personal.

En principio todos los programas del Projecte Fressa funcionan correctamente (salvo error en los mismos atribuible al autor, o sea yo) en todos los sistemas Windows desde el 95 al XP. Por lo que mi recomendación és usar XP como primera opción. En caso de que esto sea imposible voy a comentar los posibles problemas que aportan los nuevos sistemas operativos así como las soluciones que creo los resuelven. Las trucos que cuento aquí no tienen que ser específicos del Projecte Fressa, también pueden resolver situaciones conflictivas para otros programas.

Ante todo decir que los cambios que propongo son completa responsabilidad de quien los haga ya que pueden modificar el registro y esto siempre puede traer problemas . Son propuestas que hago y quien quiera probarlas puede que solucionen ciertas situaciones.

Para empezar aclarar que no hay en principio un Vista y un W7. Hay un 1-Vista 32 bits y un 2-Vista 64 bits. El estándar, el que llevan la mayoría de ordenadores, es el de 32 bits. En W7 también hay un 3-W7 de 32 bits y 4-W7 de 64 bits. El estándar es el de 64 bits.

En principio, hablando de generalidades, decir que los que deberían dar problems son los de 64 bits, y que a escoger entre Vista y W7 recomendar W7. Da muchos menos problemas que Vista en cualquiera de sus versiones y las soluciones son más fáciles y menos peligrosas.

Al grano:
1-Plaphoons en principio y que sepamos no funciona en Windows Vista 64 bits, no lo hemos podido comprobar pero usuarios nos lo han informado. En Vista 32 funciona correctamente. En W77 32 bits i 64 bits funciona correctamente.

2-Hay un problema en W7 y 64 bits, este sistema operativo no permite ejecutar aplicaciones 16 bits (las que corrían en Windows 3.1) el instalador de la UPCTV (Sintetizador de voz) es un programa 16 bits y no se puede instalar dicho sintetizador. La solución es instalar la UPCTV en un Windows XP y copiar el archivo upctv.dll más el directorio dat y pegarlo en el directorio donde se encuentre plaphoons.exe. Haciendo esto Plaphoons podrá usar dicho sintetizador. Esto mismo es valido para otros programas que lean como el Lectura de Textos y el Llegir.

3-Kanghooru, Koohala, RataPlaphoons, ConversorMouseTeclat, ScreenScanner, LecturaDeTextos, Llegir: usan una función de Windows que permiten saber lo que ocurre con el Mouse y/o el teclado llamada, SetWindowsHookEx. Permite hacer cosas tan interesantes y autoalusivas como realizar todas las funciones del Mouse pulsando sólo el clic. ¿Todo eso para qué lo cuento? gente con malas intenciones pueden crear programas que usen dichas funciones para capturar contraseñas, etc. Desde Windows Vista, Microsoft ha practicado una política de seguridad con programas que usen estas funciones para hacer, en teoría, el sistema más seguro, pero con el inconveniente de que programas lícitos que usen dichas funciones dejen de funcionar. Es superfluo decir que los programas del Projecte Fressa no usan estas funciones para fines malos y sencillamente las usan para poder ayudar a gente maravillosa.

¿A efectos prácticos todo esto que significa?. Dichos programas no funcionan como se espera, o tienen algunas de sus capacidades que no funcionan correctamente, o en algunas circunstancias ciertas opciones no funcionan como deberían hacerlo.

SOLUCIÓN W7:
Empezamos por Windows 7 ya las los problemas son mucho menores que en Windows Vista y las soluciones también son muchos más sencillas (las que he encontrado). Y se supone que es el SO que quedará.

Ir al botón inicio, escribir en el cuadro buscar, UAC, dar al ENTER, sale un cuadro de diálogo con un deslizador que está en la tercera posición. Se debe colocar en la primera, la de abajo, decir que sí a los permisos de administrador y reiniciar el ordenador.

Este video muestra el problema con el programa Koohala, muestra como realizar la modificación y este otro video muestra que el problema con Koohala ya se ha solucionado.

Recordar que en teoría el ordendor ha quedado más inseguro, pero yo creo que no menos seguro que cualquier ordenador con Windows XP. Recuerdo que estas modificaciones son responabilidad de quién las realice.

SOLUCIÓN Vista:
En Windows Vista los problemas son más graves y la solución es un poco más complicada y con cierto mayor riesgo.
Passos para solucionar el problema:
a-Activar el editor de registro REGEDIT,
b-Buscar:
HKEY_LOCAL_MACHINE\SOFTWARE\Microsoft\Windows\CurrentVersion\Policies\System
c-Mediante el clic derecho añadir un DWORD 32 bits llamado EnableUIPI, poner valor 0.

Al hacer esto en teoría se deja Vista desprotegido. Entiendo con una desprotección igual que la que tiene XP. De nuevo recuerdo y repito que realizar estos cambios son completa responsabilidad de quien la haga. Modificar el registro de forma incorrecta puede ocasionar problemas. Recomendamos realizar una copia de seguridad préviamente por si en caso de problemas arrancar con la copia anterior.

Cuando se ejecute un programa, por ejemplo, Kanghooru o Kooala darle permisos de administrador. Se le da con el clic derecho y en la pestaña compatibilidad indicar como Administrador.

MÁS EXPLICACIONES:
Estos programas en principio funcionan para sistemas Windows. Plaphoons también funciona la mayor parte de su cometido en Linux y Mac utilizando Wine. Decir que existe una versión de Plaphoons llamada JavaPlaphoons que funciona en los 3 sistemas operativos.
Kanghooru, Koohala, RataPlaphoons, ConversorMouseTeclat, ScreenScanner, LecturaDeTextos, Llegir en principio no funcionan en otros SO que no sean windows. Para Kanghooru existe una versión JavaKanghooru que si funciona en Linux i Mac. Algunas de las funcionalidades de LecturaDeTextos y Llegir si pueden funcionar en Linux i Mac con Wine. Koohala, RataPlaphoons, ConversorMouseTeclat, ScreenScanner, pienso que no tiene mucho sentido probarlos mediante Wine.

Todos estos programas pueden ser descargados de aquí.

El Soldat Universal

2011-02-06T10:45:00.000-08:00

Universal Soldier

Aquesta és la "cançó de la meva vida" amb permís de "Si tu vas al cel" i "Puf era un drag màgic".

Va entrar a la meva vida relativament tard, debía ser l'any 87 o 88 de la ma (o guitarra) d'en Carles i de la ma (o veu) d'en Santi. Segurament aquest enamorament a primera vista es va accentuar degut a que acabava de fer la mili, any 1987.

La vaig aprendre en les vetllades de l'escola de Natura de l'institut Alexandre Deulofeu a Santa Eugènia d'Agullana i en les sortides del grup d'esplai (del mateix institut) "L'esparver cendrós" a Sant Pere D'Espuig i al cor del cap de Creus, a la cala Taballera.

La cançó original és en anglès i la va composar Sainte Marie Buffy.

Podeu escoltar la versió cantada per Donovan:

La lletra en anglès, l'original, amb un video on hi ha una entrevista a l'autora i una interpretació de la cançó per la mateixa autora la teniu aquí.

Hi ha una versió catalana publicada en CD, un exemplar de la qual ens el van regalar pel nostre casament, curiosament, els amics de l'altre meu institut:

És la cançó nº 12 meravellosament interpretda per l'Eduard Estivill.

La lletra en català la podeu legir aquí.

Hi ha un video a youtube en que la banda sonora és aquesta cançó i està censurada. Si la voleu veure ho podeu fer aquí i per poder-ho cal que us identifiqueu, per exemple amb una compte de youtube o gmail. Val la pena veure-la.

Malauradament la estrofa més important és la última i el missatge que diu, penso, la majoria de la gent no l'entén o no vol fer-ho.

Matemàtiques - 3 ESO - Àlgebra - Sistemes d'equacions

2010-12-19T14:28:00.000-08:00

Si algú vol anar directament del que es parla en aquesta entrada podeu clicar aquí.

Aquí teniu un exemple del que jo penso que pot ser un tema d'un llibre digital. Concretament és de l'assignatura de matemàtiques que es titula "sistemes de dos equacions amb dos incògnites i resolució de problemes".

Està estructurat d'una forma diferent als llibres digitals que he vist tot i que presenta el tema de forma clásica, però les eines que fa servir no ho són tant.

La estructura és la següent:

0-Avans de començar. Exposa un exemple del que volem arribar a saber resoldre i ho fa d'una manera no gaire convencional.

1-Coneixements previs. Les coses que en principi s'haurien de saber i saber fer per poder estudiar el tema. Ara no hi ha links, però hauria d'haver-ni cap a els altres temes on siguin explicats. Si aquest experiment resulta la idea és anar-hi posant els altres temes.

2-Objectius. Aquí s'exposen els objectius que s'haurien d'assolir a l'acabar el tema. Alguns d'ells ja són explicats directament aquí mateix i algun altres en els apartats posteriors.

3-Exercicis de resolució de sistemes d'equacions. Es plantegen una sèrie d'exercicis per ajudar a aprendre i consolidar la resolució de sistemes explicada més amunt. A mesura que es vagin fent aquestos exercicis s'anirà posant links a les solucions, com les ja msotrades en els primers problemes.

4-Problemes: Video introductori. Es mostra un video, de fet una entrada d'un bloc, on hi ha 3 videos on es mostra com resoldre un mateix problema de diverses maneres.

5-Problemes de plantejament de sistemes d'equacions. Igual que el punt 3, però en aquest cas són problemes. També com en el punt 3 a mesura que es facin a classe s'aniran posant les solucions.

6-Examens anys anteriors. Pels alumnes és molt bo que tinguin una idea clara de com se'ls avaluarà i quina mena de preguntes se'ls farà. Es mostren examens d'anys anteriors sobre el mateix tema. Seria una concreció del punt 2, objectius.

7-Altres llocs on ens poden ajudar. A internet hi han molts de llocs que poden mostrar el mateix tema o parts d'ell i que poden ser d'ajuda en l'aprenentatge dels objectius del tema. Hi posarem els que anem trobant i que creiem poden ser útils als alumnes. Inclòs poden ser suggerits pels propis alumnes en cas de n'hàgin trobat algun que els hàgi estat útil.

La resolució d'exercicis pot ser feta mitjançant un volcat de pantalla del que s'ha fet a classe, un video, o una explicació amb el programa pissarra. Aquests dos últims mètodes contenen no només la resolució de l'exercici, sinó a més a més la explicació per part del professor.

En els exercicis escrits moltes vegades no hi ha tot el que s'ha fet servir per resoldre el problema. Segurament si hi fos tot lo necessari per la resolució de l'exercici, aquesta explicació podria no ser massa entenedora. Els professors aquestes coses que falten i no escrivim, les diem. Per la qual cosa el fet que hi hagi l'explicació, crec, dóna un valor molt gran a aquesta manera de mostrar les resolucions dels exercicis. Estic convençut que això és especialment important en un tema com aquest, resolució de problemes, on el que es diu és molt important. Els alumnes sempre han dit que prefereixent molt més la resolució amb veu que sense. Crec que això és el que pot donar un gran valor a aquesta manera que proposo de presentar el tema.

L'últim apartat, Per si fuig internet. Descàrregues, El crec, també, especialment interessant. Amb la implantació del projecte 1x1, el principal problema que la gent s'ha trobat és que força soviny no es poder accedir a internet a l'aula.

Aquí s'hi pot descarregar:

Un document amb format NoteBook de l'SmartBoard per tenir totes les classes del tema a punt per ser desenvolupades a classe pel professor, amb els materials, dibuixos, necessaris.
Un fitxer .zip amb tots els arxius del tema sencer, perquè els professors i alumnes que vulguin fer servir aquest material se'l puguin descarregar, tenir-lo en local i no haver de patir si fuig internet. També per si el professor, o qui sigui, el vol modificar, afegir-hi, o treure'n coses.
La descàrrega del programa Pissarra per poder fer les classes i penjar-les a internet com les que es mostren aquí.
El programa Funcions per a Windows, que es fa servir en aquest tema per al resolució de sistemes gràficament.
El programa Taules, que permet pràcticar un dels coneixement previs com és el càlcul amb enters.

Fins a dia d'avui, en el meu centre no estem encara en el projecte 1x1, oficialment encara fem servir llibre de text. Tot i que fa temps que faig moltes coses amb ordinador, aquesta serà la primera vegada que faré un tema a partir d'un material penjat a internet. La utilitat o no d'aquesta idea la començarem a saber un cop l'hagim utilitzat amb els alumnes, haver-los examinat i aquestos alumnes ens diguin la seva opinió. Si Déu vol això serà a finals de gener i llavors espero que hi hagi penjades totes les solucions dels exercicis ja sigui amb format pissarra, video o un dibuix png de la feina feta amb la PDI.

Agraïments:

http://goview.com/ que permet gravar fer screencaster i allotjar videos a internet. No he fet servir l'screentoaster ja que aquestos dies no deixava penjar videos i en el meu ordinador, un netbook, el programa s'hi penjava.
Arasaac que ha creat una biblioteca de símbols per a la comunicació alternativa i augmentativa lliure i gratuïta que, tal com veieu aquí, té altres aplicacions.
La xtec que me cedeix espai per allotjar aquestes planes i poder fer-les accessibles a tothom qui ho desitji
http://www.blogger.com/ que me cedeix espai per publicar aquestes entrades d'un bloc.
SmartBoard que ha fet el programari Notebook que permet fer classes amb una PDI d'una forma "una mica" diferent com es mostra aquí.
D.D. Kerf (dddekerf@dds.nl or D.deKerf@bodegro.com) pel programa JavaScript que permet fer un TreeView en una plana web.
El Sr Juanola, que en pau descansi, va ser el mestre que me va fer estimar el problema dels conills i les gallines i me va inspirar la frase que hi ha sota l'índex del tema i segurament moltes coses més.

"No sé hacer cosas perfectas, procuro hacer cosas útiles"

Matemàtiques àlgebra sistemes d'equacions problema dels conills i gallines

2010-12-17T12:01:00.000-08:00

Presentem 3 videos sobre el problema clàsic de plantejament i resolució d'un sistema de dos equacions amb dues incògnites dels conills i les gallines.

En un corral hi ha gallines i conills. Si en total hi ha 42 caps i 116 potes, sabries dir quants conills hi ha de cada classe?

1r mètode - En lloc de fer servir el tradicional mètode de canviar el número de conills i galliner per x, y al que cerquem n'hi diem conills i gallines. A lo millor ajuda a entendre del fet de lo abstracte del problema.

Errada: Fem notar que al final fa una resta 42-16 que dóna 26, però al clicar per equivocació la opció del programa Desfer el 26 queda en un 2.

2n mètode - És el tradicional de substituir les quantitats desconegudes per x, y.

3r mètode - Pensem que lo interessant d'un problema és el planteijament i la discussió sobre la seva solució (a vegades anomenada comprovació). Un cop planteijat el problema s'ha de resoldre el sistema d'equacions. Això és una feina mecànica que les màquines poden fer molt bé que nosaltres per la qual cosa pensem que un cop conegut l'algorisme, a ma, de resoldre sistemes d'equacions no cal perdre el temps en cada problema practicant-ho i és millor aprofitar aquest temps que ens estalviem resolen més problemes que és realment lo interessant de fer.

Presentem aquest 3r mètode on es mostra aquesta manera de fer.

Faq Plaphoons. ¿Cómo ejecutar un archivo?

2010-09-17T14:03:00.000-07:00

Editamos la casilla, clic botón derecho.

Donde pone "Texto a leer" escribimos:

<EXECUTAR ...>

y donde pone puntos suspensivos se escribe la ruta de lo que se quiera ejecutar. Al hacer clic se debería ejecutar el programa, el video o el lo que sea, el texto, la presentación, etc.

Por ejemplo si ponemos:
<EXECUTAR C:/Projectes Fressa/Projecte Fressa 2010/cosesafe.txt>

Y al hacer clic en la casilla se habre le bloc de notas con el archivo cosesafe.txt.

Hay que fijarse que se ha de poner toda la ruta del archivo:
C:/Projectes Fressa/Projecte Fressa 2010/cosesafe.txt

Para que Plaphoons lo encuentre.

Otro ejemplo:
<EXECUTAR C:/ADVProjects/PDI Mates II Problema Conills i gallines.mpg>

Si se espera que se cargue el reproductos se verá el video:
Mates II Problema Conills i gallines.mpg

Que se halla en:
C:/ADVProjects/

Este vídeo trata de mostrar todo el proceso.

Informe español de los indicadores de la OCDE 2010 en el ámbito educativo

2010-09-09T03:04:00.000-07:00

Ha sortit l'"Informe español de los indicadores de la OCDE 2010 en el ámbito educativo".

S'ha publicat el següent article al respecte.

M'he atrevit a afegir-hi un comentari:

Hace unos años después de presentar la corrección de un examen de 1º de BUP en el qual debió suspender algo así como la mitad de la clase (o sea que la mitad debió aprobar :) me vino una alumna diciendo con una sonrisa irónica: "Jordi como lo ves?, creo que te lo has de mirar ò_ó".

Yo le respondí: "El resultado del siguiente examen va ser igual o peor que el de éste. Si tu crees que la culpa es mía y yo sigo creyendo que la culpa es tuya no creo que ocurra nada que consiga mejorarlo..."

Cordialmente :-)

Exemples concrets d'ús de la PDI (4)

2010-06-12T16:34:00.000-07:00

Curs: Diria que pot anar bé a tots

Assignatura: Matemàtiques, Ciències, Llengües, ...

Tema: Pot anar bé a molts

Fa temps vag presentar un video on s'explicava el funcionament i propòsit del programa Pissarra. Podeu veure el vídeo i un breu manual del funcionament del programa aquí. La primera versió beta del programa la podeu descarregar aquí.

Aquest programa permet fer explicacions i/o veure processos, com per exemple la resolució d'un problema de matemàtiques, física, química, l'anàlisi d'una frase, etc. y penjar el resultat a internet de forma molt senzilla. Ho fa de manera semblant a gravar un video amb algunes avantatges i algun inconvenient. Aquest programa està en fase de millora, com totes les coses, i en aquest moments ja pot oferir un servei que els alumnes consideren força útil. La prova està en que quan els penjo una resolució d'un problema, s'estimen més que ho faci així que no en un escrit tradicional.

Perquè poso aquest post aquí? perquè per poder fer-lo servir cal fer-ho amb una PDI o un Tablet PC.

Més que moltes explicacions el que poso aquí són uns quants exemples. Per poder veure-ho cal tenir Java instal.lat.

Curs: 3 ESO
Assignatura: Matemàtiques
Tema 4: Sistemes d'equacions
Tema 1: Els nombres i les utilitats - Examen
Tema 3: L'equació de segon grau, fórmula per resoldre-la: exemple d'aplicac...
Tema 3: El llenguatge algebraic. Equacions - Examen

Curs: 2 ESO
Assignatura: Matemàtiques
Tema 5: Resolució d'equacions amb una incògnita i de primer grau
Tema 5: Resolució de problemes amb equacions d'una incògnita i de primer grau

Exemples concrets d'ús de la PDI (3)

2010-06-10T14:58:00.000-07:00

Curs: 3r ESO

Assignatura: Matemàtiques

Tema: Probabilitat

El concepte de probabilitat pot ser una mica fugisser. Aquesta plana sobre la experìència aleatòria de llençar un dau a lo millor pot ajudar-nos a caçar-lo.

Es pot dir als alumnes que hi "juguin" i/o es pot fer-ho tots plegats a la classe amb l'ajuda d'un KIA o millor una PDI. Es pot fer que un alumne tiri un dau i un altre vagi entrant les dades clicant a la pantalla.

Per aprofondir sobre el tema hi ha una altra plana web sobre la experiència aleatòria de llençar dos daus. Aquí el càlcul de la probabilitat de que la suma sigui un cert número pot ser un pel més complicada. La web mateixa, fent la experiència, ens va mostrant les probabilitats. També nosaltres amb l'ajuda d'un programa que permet escriure en la mateixa pantalla com, PintarEnPantalla, o el mateix de la PDI, en la Smart es fa senzillament pintant amb els llàpissos que porta incorporats, podem explicar el perquè de les diverses probabilitats. En aquest dibuix és mostrat el resultat.

El programa Pintar en Pantalla té la gràcia de que si no es disposa d'una PDI, permet assenyalar i escriure en qualsevol pantalla de qualsevol ordinador i/o canó. També té altres prelacions com mesurar longituts.

Val a dir que quan he fet el tema de probabilitat amb els alumnes, per cert el primer tema que he aconseguit amb els alumnes de tercer poder-lo començar desde el principi sense idees prèvies, el resultat de l'examen ha estat el millor de tot el curs, pràcticament ha aprovat les dues classes que tinc. No sé si gràcies al que os acabo d'explicar o perquè era un tema que no en sabien gaire res prèviament ;-)

Substituir [ PDI + ordinador del Professor] per un ordinador amb pantalla Tàctil

2010-06-04T15:19:00.000-07:00

Jo fa anys, com tenia ganes de poder tenir una PDI, vaig fer l'experiment amb un Tablet PC que via VNC controlava l'ordinador que enviava la imatge al projector. Aquest invent té l'avantatge que com el Tablet es connectava via WiFi no tenia l'inconvenient de cables endollats i es podia fàcilment passar per la classe als alumnes, sempre hi quan no caigués a terra ;-)

El meu coordinador d'informàtica fa temps que va el darrera de provar les tauletes tàctils, sense cables que fan la mateixa feina. Aquesta configuració a sobre té l'inconvenient de no veure a la tauleta la pantalla i jo li dic que li deixin provar, però en principi m'ho miro amb escepticisme.

En resum, m'agradaria dir el que jo penso que és una de les diferències principals d'una PDI y un canó amb pantalla controlats amb ordinador (El que es deia un KIA, Kit Internet a l'Aula), és la mateixa diferència entre un cantant i un discjockey tancat a una cabina. Quan fem servir una PDI actuem sobre el que expliquem i el que escrivim, l'atenció dels alumnes està en nosaltres, en la nostra ma (en una pissarra normal, el guix). En canvi quan fem servir un ordinador a part, ja sigui amb teclat i rata, o escrivint-hi, els alumnes no saben on han de mirar, si a nosaltres, a la rata, al teclat, al nostre ordinador, a la pantalla,... el nostre cap va boig mirant la pantalla de l'ordinador, la pantalla del canó i els alumnes.

Si el problema és el preu, crec que una PDI MIMIO ja comença a tenir un preu de l'ordre d'un tablet, tot i que he vist que els tablet netbook ja comencen a ser força barats.

Espero haver-me sabut explicar una mica.

Exemple concret d'ús de la PDI (2)

2010-06-03T03:42:00.001-07:00

Curs: 2n ESO

Assignatura: Matemàtiques

Tema: Funcions

Estem a la introducció de les funcions matemàtiques, funcions lineals i veure'n alguna que no és lineal, com per exemple una funció de segon grau. Fem els exercicis del llibre del tema 9 (Editorial Barcanova).

Amb el programa Notebook corregeixo els exercicis com si ho fes en una pissarra normal. Amb el programa Funcions per a Windows (v:32 bits) (Nota: tot i ser un programa Windows funciona perfectament en la Linkat a través del Wine) també dibuixem les funcions i les enganxem en el Notebook.

Observem les avantatges de dibuixar les funcions amb un programa que s'hi dediqui, però no perdem de vista el fet de fer-ho a ma, fent la taula de valors, incidint en l'inconveneint de fer-ho així quan les funcions no són lineals.

La graella on dibuixem les funcions a ma ens la dóna el programa funcions mateix i la polidesa que ens dona la PDI i el fet de fer-ho així és molt millor que no el fet de fer-ho en una pissarra de guix.

Com sempre la feina es pot desar i penjar-la a internet perquè estigui a l'abast dels alumnes que no han pogut assistir, els que no han pres apunts, els que ho han fet, però volen recordar com ho ha fet el professor i a tothom que li pugui interessar.

Podeu veure el resultat aquí.

Exemple concret d'ús de la PDI (1)

2010-05-05T14:13:00.000-07:00

Curs: 2n ESO

Assignatura: Matemàtiques

Tema: Àrea dels cossos geomètrics

Als alumnes els vaig posar que fessin el "Para enviar al tutor" del tema 7, del contingut de segon d'ESO, del llibre digital de matemàtiques ED@D (Educación Digital a Distancia) editat pel MEC.

Ells envien la solució per correu i un cop fet, jo el corregeixo a classe amb la PDI Interwrite, mitjançant el programa Notebook (programari de la PDI Smart) que permet fer servir l'ordinador com una pissarra.

Mitjançant el programa, Copiar un tros de Pantalla, copio l'enunciat del problema a la carpeta i l'enganxo al Notebook (Això també es podria fer amb la tecla Print Screen, enganxar-ho al Paint, retallar-ho i enganxar-ho al Notebook).

A continuació es resol l'exercici.

Un cop resolts tots els exercicis es desa la feina, s'exporta a format imatge i es penja en una pàgina web el resultat perquè així estigui disponible a tothom encara que no s'hagi pogut assistir a classe, per exemple per malaltia, o no s'hagi volgut prendre apunts perquè es preferia escoltar.

Com un pot equivocar-se, en cas de que algun alumne hi detecti algun error serà primat amb algun punt de més a l'examen corresponent.

Sobre wifis i digitalitzacio de les aules

2010-05-03T04:40:00.000-07:00

Fa un parell de setmanes fèiem un claustre per decidir si el meu centre demanava entrar a l'1x1. Un que fa temps que juga en la combinació d'ordinadors i aprenentatge, EAO, Educació i aprenentatge amb (intervenció, a vegades d') ordinadors, no confondre en una altre acepció d' EAO, tenia la tasca de explicar alguna de les avantatges (segons el meu parer) que podia aportar el fet de poder disposar (quan calgui) d'un ordinador a l'abast en la classe.

Curiosament aquest tema m'ha preocupat i acabava de llegir una revista, no recordo el nom si cal la recuperaré, que parlava del tema en termes apocalíptics.

Vaig buscar informació al respecte a Internet i si aquest senyor (Internet) no m'ha enganyat vaig trobar dues dades: 1-Un mòbil emet una potència d'uns 2-3 watts en la freqüència de les microones. 2-Un wifi d'un portàtil emet una potència d'uns 100 miliwatts (dècima de watt) en la mateixa banda de les microones.

L'altre petita recerca la vaig fer en dues de les meves classes. Una de segon d'ESO i una de tercer. La recerca consistia en fer dues preguntes a la classe demanant certa sinceritat en les respostes.

La primera pregunta era: quants mòbils hi ha en aquest moment a la classe?
I la segona: quants n'hi havia de connectats?

Val a dir que la normativa el centre no impedeix el fet de portar-lo, però si prohibeix expressament el fet d'exibir-los i sobretot el fet de fer-los servir, en especial el fet de fer-los servir de gravadora i/o càmera.

La resposta de la classe de segon va ser 11 mòbils, 11 en funcionament.
La de tercer 15 mòbils, 15 en funcionament.

Si la primera informació és certa voldria dir que posar uns 20, 25 portàtils amb wifi en funcionament seria, més o menys, que jo també portés mòbil i engegat.

No voldria frivolitzar el tema, com a professor que estic en el mig d'aquest mini forn de microones i pare, que els seus petits fills aviat començaran l'escola, m'agradaria s'aclarís, per part de persones expertes en el tema, la inoqüitat, o no, d'aquestos artefactes engegats emeten ones i a lo millor la conclusió seria que caldria prohibir que els mòbils estiguessin en funcionament.

Cordialment,
Jordi

PS:
1-Pel que tinc entès un forn de microones emet de l'ordre del Kilowatt en un recinte molt petit. Tampoc sé si les microones poden tenir altres efectes sobre les persones que no sigui el fet de fregir el cap.
2-Per la meva part tinc constantment desconnectats els wifis dels dos portàtils del despatx on treballo i també desconnectada la wifi del router. Evidentment el meu mòbil ni tant sols en connec el número, encara no he sabut enviar-hi un missatge, no el porto gairebé mai i quan el porto pràcticament sempre està desconnectat. Només el connecto com si d'una cabina es tractés.
3 (més important)-Tot i que sóc una persona desde fa molt temps implicada en l'EAO (en el sentit exposat a dalt) segueixo pensant que els millors moments que he tingut a l'escola han estat més al costat d'una guitarra que no pas al costat d'un ordinador.

Programa Pissarra

2010-03-10T15:01:00.001-08:00

He penjat a la meva web, www.lagares.org, la primera versió pública del programa Pissarra.

Per saber què fa i com funciona vos recomano mireu el video:

Per tenir un exemple del resultat podeu mirar, "Sistemes de dos equacions amb dues incògnites".

El programa està en un fitxer Pissarra.zip, que en el seu interior hi ha 3 fitxers:

1-Pissarra.exe, el programa editor.
2-lame.exe, el programa que converteix l'arxiu .wav a la nostra explicació amb veu a .mp3.
3-Pissarra.jar el programa intèrpret perquè la nostra explicació es pugui visualitzar per internet.

Per fer una explicació:

1-Executeu el programa Pissarra.exe (de moment és Windows, no sé si funciona amb el Wine) en una PDI o en un tablet PC.
2-Cliqueu en el botó Iniciar.
3-Feu la vostra explicació escrivint el que vulgueu amb el llàpiç. Mentre aneu escrivint aneu fent la explicació, com si fos una classe. Cal un micrófon. En una PDI a vegades faig servir un micro inalàmbric tot i que un micro amb cable va bé, però pot haver-hi canvis en el volum de la veu.
4-Quan hagiu acabat l'explicació premeu el botó parar.
5-Aneu al menú Desar i deseu lo fet amb el nom de fitxer que volgueu. Si hi poseu espais el programa els convertirà en _ . Els espais no agraden al sr. Internet. Millor no posar accents ni caràcters no anglesos. Per exemple, exercici1
6-En teoria s'hauria d'haver desat 4 fitxers: Pissarra.jar, exercici1.piss, exercici1.mp3, exercici1.html, exercici1.wav.
7-El 4 primers són els que heu de penjar a Internet. l'exercici1.wav no serveix per res, si no s'hagués creat correctament l'arxiu .mp3, amb el lame el podrieu convertir a mp3. Si tot funciona el .wav el podeu esborrar.
8-L'arxiu exercici1.html el podeu editar per posar-hi més coses, per exemple l'enunciat del problema.

Si tot ha anat bé i penjeu els 4 arxius i divulgueu l'adreça, ja teniu la vostra explicació a l'abast de tothom.

Notes:

1-Es pot provar el resultat de la nostra explicació amb el menú Obrir amb temps...
2-El programa pot ser fet servir com un programa per escriure a la pissarra molt senzill, escrivint directament sense clicar al menú iniciar. Per esborrar premeu el botó color blanc.
3-Lo escrit es pot desar en format .piss, copiar a la carpeta o desar-ho com un dibuix bmp o jpg.
4-El programa està en una fase molt inicial de desenvolupament. Quansevol cosa que hi trobeu, error, suggeriment, etc. no dubteu de fer-m'ho arribar, jlagares@xtec.cat.
5-Seria d'agraïr que si feu alguna explicació d'aquestes i la penjéssiu a Internet m'ho féssiu saber.

Important:
Si al prémer Resultat i/o la barrra d'Scroll no funcionen correctament es degut a que el fitxer mp3 no s'ha carregat correctament. En principi, fins que no trobi una solució més elegant, s'arregla el problema recarregant la pàgina.

Projecte Fressa Open Source, Programari Lliure

2010-03-04T14:29:00.001-08:00

"Este mensaje se envia a bastante gente, alguna de habla castellana, perdonadme, pero lo que quiero decir creo que tengo que hacerlo en la lengua que le hablo a mi madre y realizo mis plegarias" :-)

Avui he penjat la versió 500 de Plaphoons. Per aquest fet volia fer una cosa que feia temps tenia ganes de fer, que la versió 500 fos Plaphoons Open Source. D'altra banda també feia temps que tenia ganes de que alguns programes del projecte Fressa també fóssin OpenSource. Doncs no, des d'avui TOTS els programes del projecte Fressa són OPEN SOURCE (Programari lliure). Vos els podeu baixar en un únic paquet de l'adreça:

http://www.xtec.cat/~jlagares/fressaalinkat/ProjecteFressaOpenSource.zip

Són uns 18 megues de codi font que conformen uns 27 programes que comprimits ocupen uns 6 megues.

No sé si això serà útil a algú. Però per ser conseqüent amb el que crec i procuro difondre ho havia de fer :-)

No només hi ha el codi del programa Plaphoons, que molta gent m'havia demanat, sinó del programa Kanghooru i el programa RataPlaphoons que juntament amb el programa Plaphoons permeten a una persona que controli conscientment un únic moviment, controlar gairebé tot l'ordinador. Des del punt de vista de la programació hi ha coses tant curioses com que amb el clic del ratolí permet controlar el ratolí sencer.

També hi ha tots els programes sobre el reconeixement de veu a partir dels meus experiments. Un d'ells permet controlar el ratolí només amb la veu.

He de dir que la meva idea sobre el codi obert (programari lliure) va molt més enllà del codi font, en un missatge que vaig escriure fa temps deia el següent:

El que penso que és més important del Programari Lliure és el fet de que són coses fetes per molta gent i posades a l’abast de tota la gent. Jo en diria compartir, o bé, entre tots ho podem fer tot. Això no és ni molt menys exclusiu del programari lliure. Perquè no ho podem fer amb els exercicis, els apunts, els dibuixos, les cançons, les partitures, els vídeos, les bones idees que hem tingut fent classe, els cursos per al Moodle, etc, etc.? Perquè en lloc de comprar uns llibres a unes editorials que valen molts diners, no els fem els profes, cadascun un trocet?. No podria sortir un llibre millor i més barat que els que ens ofereixen les editorials?

Ara que s'està posant de moda lo dels llibres digitals, perquè no els fem? ;-)

Bé no m'agradaria acabar aquest missatge sense enviar una mostra de profund agraïment a les moltes persones que són particips del Projecte Fressa. Desde la gent que m'ha ofert molts recursos per poder-lo fer, gent que ha donat la idea de tot un programa senser. gent que ha descobert errors i ha insistint amb moltes proves amb usuaris reals fins que la cosa s'ha arreglat, moltíssima gent que ha suggerit infinitat de noves coses que podien fer els programes i que feies que fóssin més útils.

A tots una abraçada molt forta y de tot cor moltes gracies.
Jordi

Nota: En el video, http://www.youtube.com/watch?v=-OdwdKYJDwY, sobre la recuperació d'en Jorge Rivas gracies a l'esforç de molta gent, en especial d'ell mateix, un informàtic deia que Plaphoons era Programari lliure. Tot i que hi ha la versió JavaPlaphoons que des de el principi ha estat programari lliure, Plaphoons no ho era realment fins avui ;-)

Experiència amb Digital-Text

2010-02-17T11:28:00.000-08:00

Faig classe a 3r d'ESO oficialment en la modalitat coexistència. També fem servir el material de Digital-Text. La primera setmana vaig voler que els alumnes coneixéssin l'entorn. La experiència no va ser massa alentadora. Comentaris dels alumnes:
1-Trobaven la presentació molt infantil.
2-Els personatges que feien les explicacions distreien del contingut matemàtic.
3-Es desasperaven quan es volien connectar i no podien.
4-Encara es van desaperar més quan entraven en un exercici i automàticament els deia que ja estava fet sense opció a fer-hi res.
...
Personalment no m'agradava:
1-Crec que la llista d'exercicis i problemes era molt curta.
2-No sé si n'hi ha prou amb preguntes de resposta múltiple.
3-La forma de presentar els exercicis en aquestes capsetes tant petites no sé si és la millor manera de fer-ho.
4-No acabo d'entendre que el contingut de 3r i 4t (així com el de 1r i 2n) sigui el mateix llibre.
5-Si els alumnes estan matriculats a 3r no poden veure el llibre de 2n (i 1r) que se suposa són els fonaments de 3r.
4-Les "explosions" per fer els passos de les coses poden ser molt espectaculars, però no sé si ajuden als alumnes a aprendre.
5-Penso que les animacions que són una gran cosa en aquestos entorns a matemàtiques no són ni molt menys les que podia esperar.
6-Tot i que l'aparença sigui infantil no tinc clar que el contingut sigui senzill. Per exemple hi ha la demostració de la equació de segon grau (amb explosions) que diria que fa temps ja no puc fer. Aquest any l'he fet opcional a qui vulgui amb opció a pujar nota.
7-La estructura del llibre "tradicional" que tenim, Editorial Barcanova, no s'adiu gaire amb l'estructura de Digital-Text.
...

Per tot plegat i sobretot degut a que els alumnes no volen sentir a parlar de Digital-Text va fer que l'abandonés i fés les classes digue'm-ne de forma tradicional i el que fem és fer servir el llibre de Barcanova (He de reconèixer que no faig les classes del tot de forma tradicional).

Sempre que he intentat introduir el Digital-Text com a material complementari els alumnes no hi han estat masa d'acord.

Faig aquesta explicació per si pot servir d'ajuda a algú i si algú ho veu diferent li agrairia m'expliqués el seu punt de vista.

Entrevista sobre el Projecte Fressa

2009-04-15T12:11:00.000-07:00

Entrevista sobre el projecte Fressa

El Pla de l'Estany. Revista del Consell Comarcal, març 2009

Núm. 61

Continguts lliures

2008-01-10T14:25:00.000-08:00

El concepte de probabilitat envolta les nostres vides d’una manera molt més que considerable.

La fan servir:

1-Els nostres polítics quan prenen decisions, encara que només sigui per intuir si seran o no elegits.
2-Nosaltres a l’hora de decidir el nostre futur, de triar parella.
3-Els homes del temps per fer les seves prediccions.
4-Els economistes i la gent de negocis a l’hora de decidir actuacions.
5-Està en la base de la física quàntica, que no és ni més ni menys que el millor model que tenim fins al dia d’avui d’explicar el nostre món.
6- I desgraciadament no la fem servir quan arriba Nadal a l’hora de comprar loteria.
7-Etc, etc.

Per la qual cosa creiem que el sistema educatiu i les matemàtiques en particular hauriem de fer el possible perquè conceptes com aquest i les seves implicacions fossin coneguts per la majoria de les persones.

Llenço un petit gra de sorra en aquest sentit oferint una plana web, www.lagares.org/matematiques/probabilitat/daus/Daus.html on hi ha una petita aplicació (Applet Java) on es tracta d’explicar aquest concepte amb l’exemple de la tirada d’un dau. Vaja, que si diem que la probabilitat de sortir un 4 al tirar un dau és 1/6 no vol dir que de cada 6 tirades ha de sortir necessàriament un 4. Aquesta mena de creences porta a coses tan curioses com que vaig preguntar als meus alumnes que si els oferien a la loteria de Nadal participacions del 00000 i del 43578 tots em van contestar que comprarien del segon que segur que tocava més.

A part d’això també ofereixo un petit document www.lagares.org/download/Probabilitat.doc on s’explora amb més aprofundiment i s’estudien més implicacions d’aquest concepte i d’altres qüestions relacionades.

Tot i aquesta llarga introducció, el motiu d'aquesta entrada no era exactament parlar de probabilitat (no us descuideu de visitar el primer link). El motiu real d’aquest missatge és incidir en una idea, que sempre que podia, feia sortir quan era coordinador de l’Àrea TIC de Girona sobre el programari lliure. Això que diré no és que pensi que sigui ni molt menys idea meva, però si que penso que tots hauríem d’anar-hi insistint, per la qual cosa m’atreveixo a fer-ho.

El que penso que és més important del Programari Lliure és el fet de que són coses fetes per molta gent i posades a l’abast de tota la gent. Jo en diria compartir, o bé, entre tots ho podem fer tot. Això no és ni molt menys exclusiu del programari lliure, perquè no ho podem fer amb els exercicis, els apunts, els dibuixos, les cançons, les partitures, els vídeos, les bones idees que hem tingut fent classe, els cursos per al Moodle, etc, etc, Per què en lloc de comprar uns llibres a unes editorials que valen molts diners, no els fem els profes, cadascun un trocet?. No podria sortir un llibre millor i més barat que els que ens ofereixen les editorials?

No vull dir ni molt menys que això no es faci. La web XTEC és una enorme biblioteca amb molts de recursos fets per profes oferts a tothom. Al llarg i ample de la WWW (valgui la redundància) hi ha moltes planes amb molts recursos molt i molt interessants, però suposo que el prec d’aquest missatge és potser tractar d’estimular a tots nosaltres (el professorat) en aquesta cultura,
ja sigui amb:
1- La “prèdica i mostrant exemples”.
2- Amb cert compromís adquirit a l’hora d’oferir la feina de mestre o professor.
3- Valorant aquesta mena de treballs en els diferents concursos del Departament (per quant una publicació en web tindrà un valor com ho pot tenir una publicació en paper amb ISBN, què deu voler dir això?).
4- Donant a conèixer aquesta mena de treballs.
5- Creant canals de compartició d’experiències.
6- Fent grups de treball per la creació de materials.
7- Les llicències d’estudi, projectes a càtedra, qualsevol cosa a càrrec del Departament que reverteixi a tots plegats.
8- etc, etc.

Bé un cop dit això que fa temps tenia ganes de dir m’acomiado desitjant-vos bon any i oferint-vos de nou la meva plana, www.lagares.org, on apart del que us he exposat al principi hi podeu trobar molts més recursos didàctics de matemàtiques i d’altres assignatures, en especial d’educació especial fruit de més de vint anys de passsar-m’ho bé amb els alumnes i els ordinadors.

Cordialment.
Jordi

Nota 1: Ara que es parla molt d’educació, els seus resultats i de les tic a l’escola, hi ha una experiència molt instructiva que és, deixar els alumnes en una aula d’informàtica que facin el que vulguin. Un llibre ja força antic, “Divertim-nos fins a morir” (Neil Podsman) que parla del món de la televisió, mostra la seva plena vigència en l’actualitat.

Nota 2: Algú pot pensar que un escrit sobre programari lliure porti un document en Word sigui una incongruència. La raó és que és un escrit bàsicament matemàtic i cal escriure-hi moltes equacions matemàtiques i l’editor de l’Open Office diria que no sap fer el que pot fer el del Word. Es podria haver exportat el document al format de l’Open Office, en cas d’haver-ho fet es perderia la capacitat d’editar les equacions matemàtiques. De tota manera el document es pot obrir perfectament amb l’Open Office en cas de no disposar del Word.

Nota 3: El recurs sobre probabilitat que presento al principi està pensat sobretot per fer-lo servir en sistemes informàtics tipus Kit Internet a l’Aula, ordinador amb accés a internet connectat a un canó.

Les TIC a secundària...

2007-05-02T03:31:00.000-07:00

Les tecnologíes de la informació i la comunicació (TIC) i les seves potencialitats a secundària - Article publicat al CEM de Girona

"A vegades els ensenyants oblidem que la nostra tasca no és ensenyar, sinó que els alumnes aprenguin".

Un xic d'història: Des de els inicis de les anomenades computadores, allà pels anys 50/60 ja hi va haver persones que van creure en que tenien potencialitats didàctiques. Seymourt Papert, va crear el llenguatge LOGO pensant en cultivar el pensament. Tenia clar que l'ordinador seria "la màquina dels nens, les nenes, els nois i les noies". Tot i que en aquelles èpoques per utilitzar-los calia tenir una carrera universitària. Cap als setanta, Alan Kay i el seu equip del Xerox Parc van desenvolupar les interfícies d'usuari que han esdevingut els entorns de finestres que ara coneixem i que han permès una facilitat i uniformitat en la interacció amb els ordinadors que fa que moltes persones, en especial els alumnes, els utilitzem sense por i amb força destresa. Probablement l'altre tret important va ésser quan a principis dels 90 els físics del CERN van "inventar" el que anomenem World Wide Web.

Un altre poc d'història, però ara d'aquí: Als centres de secundària de Catalunya podem dir que, els ordinadors van començar a introduir-se a finals dels 70, per iniciativa dels professors, amb ordinadors tipus "Spectrum", amb molt poca capacitat comparada amb la dels ordinadors actuals. Per interactuar amb ells calia fer-ho a través del llenguatge de programació Basic. A mitjans del 80 es va crear dins el Departament d'Ensenyament el Programa d'Informàtica Educativa, una unitat destinada a impulsar la informàtica sobretot als centres de secundària i a principis dels 90 també als de primària. El preu dels ordinadors de l'època no permetia que hi hagués un gran desplegament de maquinari i programari. En general els centres estaven dotats amb algun ordinador per les tasques administratives de secretaria i direcció, algun per l'àrea de professors i per a una aula d'informàtica d'uns vuit ordinadors. Les màquines eren PC amb sistema operatiu MSDOS, que tenia unes capacitats gràfiques molt limitades. Es pretenia que no servissin només per aprendre a programar ordinadors com havia estat fins aleshores, sinó per aprendre eines de productivitat com un paquet ofimàtic (processador de textos, base de dades, full de càlcul), per aprendre qüestions sobre el maquinari, per ser utilitzat com a eina didàctica i per què no, per aprendre algun llenguatge de programació, com el LOGO i el BASIC. Pot ser algun lector recordarà amb certa nostàlgia el paquet ofimàtic integrat anomenat "Framework". Normalment es realitzava aquest tipus d'aprenentatge en l'assignatura optativa anomenada EATP. En la vessant educativa, per exemple, podíem fer servir el full de càlcul del Framework per automatitzar tasques com la resolució d'equacions de segon grau, gestionar una carpeta de fitxes sobre dades d' animals o plantes fent servir la base de dades del Framework o dibuixar fàcilment qualsevol funció matemàtica amb algun dels programes del Mostrari d'Aplicacions Educatives que el PIE repartia en tots els centres, etc.

A part d'això, la incorporació de les TIC als centres va suposar pels professors altres coses, com per exemple, oferir una forma diferent de programar les assignatures. Podíem escriure la programació d'un curs i l'any següent no calia repetir exactament el mateix ni calia tornar-lo a escriure si la volíem modificar. Amb les facilitats d'edició que permeten els processadors de textos podíem anar afegint, treient, modificant, en definitiva, millorant els continguts sense necessitat d'escriure-ho tot de nou. Podíem guardar i compartir llistes d'exercicis de forma molt més ràpida i fàcil. Podíem utilitzar el full de càlcul per gestionar les llistes de qualificacions, etc. I començava a haver-hi programes per facilitar les tasques de matriculació i gestió d'avaluacions, etc.

A finals dels 80 es van distribuir mòdems a unes velocitats que ara consideraríem ridícules, però amb els quals ja es podien fer les primeres experiències de telecomunicació entre ordinadors, que és el mateix que entre persones però sense necessitat de fer-ho parlant per telèfon ni per correu ordinari. Potser algú encara recorda el joc, Concurs del Mil·lenari, pensat per estimular l'ús de les telecomunicacions. De tota manera el preu de les trucades per establir les connexions dissuadia a tothom de fer connexions massa llargues.

A principis dels 90 es van començar a distribuir ordinadors més potents que podien incorporar el sistema operatiu Windows que en principi, com hem comentat més amunt, facilitava l'ús dels ordinadors, això va fer que més gent es fes usuari d'aquestes eines TIC. A mitjans dels 90 quan internet començava el seu creixement exponencial el PIE va crear la Xarxa Telemàtica Educativa de CATalunya, XTEC. Juntament amb aquest fet Telefònica donava accés a internet per la coneguda INFOVIA, o sigui, connexió a preu de trucada local, fent que l'accés a les telecomunicacions via INTERNET augmentés enormement. Permetent: 1-Enviar missatges de correu electrònic. 2-Cercar informació i recursos a la web. 3-Ser autor dels mateixos recursos. Això va permetre una facilitat de comunicació per intercanviar coneixements mai vista. També accedir a una quantitat mai pensada d'informació sobre pràcticament qualsevol tema de forma molt senzilla. Cal agrair a cercadors com l'Altavista i en aquests moments al Google el fet de poder fer això. L'última de les tres coses esmentades, com a mínim tant important com l'anterior, permet el fet de poder ser autor de materials i oferir-los a la comunitat d'una manera molt senzilla i sobretot econòmica. Això, crec, significa un dels canvis més transcendentals, perquè fins llavors si algú volia publicar, fer disponible als altres alguna cosa, ho podia fer només a través d'una editorial. Pocs professors ho feien i encara menys alumnes. A partir d'ara tots tant professors com alumnes poden ser autors i publicadors de qualsevol cosa.

Situació actual: L'accés a Internet ha millorat molt gràcies a l'ADSL que permet per costos inferiors un trànsit de dades molt superiors permetent posar continguts molt més voluminosos com poden ser vídeos. Hi ha llocs d'internet que ofereixen espais i serveis gratuïts facilitant encara més aquest aspecte de publicació personal. Estem pensant en serveis com 1-"gmail" que ofereixen correu, 2-"blogger", que per dir-ho d'alguna manera, permet crear pàgines web d'una forma tan senzilla com la utilització d'un processador de textos, 3-"youtube" que d'una forma fàcil permet fer la nostra pròpia emissora de TV.

Els ordinadors han baixat tant de preu que permet una incorporació quantitativament molt important als centres. Han augmentat tant la potència que ara ja poden gestionar aquests recursos multimèdia, so, imatges, vídeos que requereixen alta capacitat de procés.

I a les aules? La situació actual permet que la infrastructura tant de màquines com l'accés a internet pugui començar a arribar a les aules ordinàries i a les cases particulars facilitant el somni de Seymour Papert dels anys 60 de fer servir l'ordinador com a eina didàctica per aconseguir l'objectiu de millorar l'aprenentatge.

Diverses configuracions TIC a les aules. La llista no pretén ser en cap moment completa ni molt menys excloent ja que es poden complementar:

a) Un ordinador connectat a internet i a un canó de projecció, anomenada aquesta configuració, pissarra digital i en el cas de que es projecti a una superfície tàctil, pissarra digital interactiva. Aquesta configuració, diguem-ne d'ensenyament tradicional, permet potenciar les classes d'una manera inimaginable fa un temps. Pensem que el professor, o alumne que surti a la pissarra, pot obtenir tots els "infinits" recursos d'internet a la distància d'un clic. Podem tenir un sistema d'animació interactiva i/o simulació completament impensable amb una pissarra tradicional i fins i tot impensable amb el recurs d'una tele connectada a un vídeo o DVD. Podem tenir eines de càlcul i de gràfics que poden fer trontollar sistemes d'ensenyament d'assignatures històricament tan ben "assentades" com les matemàtiques.

b) Un grup reduït d'ordinadors per facilitar la tasca de treballar en grups petits. Pel tractament de la diversitat mentre uns poden estar fent certes tasques que no requereixen els ordinadors altres en poden fer unes altres que sí ho requereixin. Un cas exemplificador del que estem dient és quan es treballa per grups al realitzar el crèdit de síntesi.

c) Suficients ordinadors a l'aula perquè cada alumne pugui treballar amb el seu propi ordinador. Pensem que tot i que cal impulsar els treballs col.laboratius i en grup, el fet íntim de l'aprenentatge és una cosa personal e intransferible i de la mateixa manera que pràcticament ningú discuteix que cadascú tingui la seva pròpia llibreta no sé per què hem de pensar que no cal el mateix en el cas dels ordinadors. Aquesta proposta pot tenir ella mateixa diferents configuracions, una aula fixa com les actuals d'informàtica, una aula mòbil amb un carro de portàtils, o bé, que cada alumne tingui el seu propi portàtil.

d) L'ordinador personal de l'alumne (podria ser un portàtil) per realitzar tasques a casa seva.

Quines aportacions ens ofereixen les TIC? Ja n'hem esmentat unes quantes, n'hi afegim algunes més, la llista no pretén ser ni molt extensa ni molt menys completa:

a) Canvi de rol del mestre, de transmissor a guia d’aprenentatge, fins i tot a acompanyant ja que moltes coses poden ser descobertes junts.

b) Transversalitat, les TIC permeten estudiar certs temes de manera global i no sotmesa a certes miopies que a vegades ens "encorseten" al tractar-ho només des del punt de vista estricte d'una assignatura. Per exemple el tema "so i la veu" que competeix a diverses matèries, les TIC permeten orquestrar-lo d'una manera tant espectacular que fins hi tot pot fer oblidar-nos que existeixen matèries i que el realment important és el tema que es tracta.

c) Autoaprenentatge. Hi ha quantitat de coses que els alumnes han après per si mateixos cercant recursos per internet gràcies a que el professors no hem sabut fer-ho, diguem-ne de manera tradicional.

d) Per relacionar-nos i comunicar-nos amb el nostre alumnat. Ja sigui via correu electrònic normal o bé en entorns virtuals d’aprenentatge, tipus Moodle, fa que l'alumne pugui demandar qüestions quan li sorgeixen i el professor contestar-les quan tingui temps. Comentar el cas espectacular d'un alumne que ha anat de visita al seu país, Argentina, que allà ha emmalaltit i segueix normalment les seves classes de l'Institut de Terrassa on està matriculat via un entorn d'aquests.

e) Treball col.laboratiu. En el crèdit de síntesi, on es treballa en grup, com a mínim fem servir l'ordinador per cercar informació i editar el treball. I en els audiovisuals hi tenim un altre bon exemple, pensem en un treball consistent en la realització d'un reportatge videogràfic, es necessita vàries persones per fer el guió, direcció, càmera, sistemes de llum, sistemes de gravació d’àudio, editatge i producció mitjançant un ordinador, etc.

f) Teleformació. Fins fa poc quan un no podia assistir físicament a les aules podia cursar estudis a distància per correu. Actualment es pot fer el mateix amb l'ajuda d'un entorn virtual d'aprenentatge, que ofereix molta més immediatesa amb el contacte amb el professor. Fins i tot pot haver-hi un contacte en directe: 1-Via xat (ja sigui escrit o parlat). 2-Via videoconferència. 3-via sistemes VNC, el professor pot entrar a l'ordinador de l'alumne per veure el mateix que ell, per aclarir més fàcilment on s'ha encallat.

g) Treball de recerca. Possiblement va ser dels primer llocs on els alumnes van fer servir les eines TIC de forma intensa, ja que podia ser el lloc on cercaven la informació, el lloc on escrivien el treball, el lloc que els permetia fer els càlculs i el lloc que el faria fer l'exposició oral de manera molt efectiva a través d'una presentació, powerpoint, impress, pàgina web etc.

h) Motivador. El fet de fer treballar amb les eines TIC, en general, fa que els alumnes treballin i facin les activitats amb moltes més ganes.

i) He deixat pel final la que crec realment més interessant. El que fan les TIC pels alumnes amb necessitats educatives especials. Són una eina que s'adapta molt bé als diferents ritmes dels alumnes i poden aportar les activitats convenients per a cadascú. Per als alumnes amb severes discapacitats permet d'alguna manera ja no només actuar com a eina didàctica sinó com a pròtesi per ajudar a suplir les carències. Pensem en un alumne cec que mitjançant lectors de pantalla, tipus Jaws, poden fer servir l'ordinador i accedir a gairebé totes les seves possibilitats com si fos un alumne vident. Persones amb discapacitat motriu severa poden, mitjançant sistema d'escaneig automàtic, accedir a la escriptura, la lectura, i el que és més important, a la comunicació amb altres persones que si no fos pels ordinadors podria ser altament dificultós per no dir en certs casos impossible.

No voldria deixar passar l'oportunitat de destacar la figura del coordinador/a d'informàtica del centre, principal impulsor i dinamitzador d'aquestes eines a la comunitat educativa.

Per finalitzar, recordar que les eines TIC són això, eines, mai la finalitat. La finalitat és que els alumnes aprenguin més i millor, amb ganes d'aprendre més, que tinguin coneixements per decidir lliurement, que siguin responsables, que siguin solidaris,... en definitiva que siguin més feliços.

Article sobre el "Projecte Fressa 2000" publicat en "El Periòdico"

2001-05-17T03:25:00.000-07:00

Fressa 2000 a Palau. Reportatge a TV3

2001-03-05T14:29:00.000-08:00

El dia 5 de març de l'any 2001 en el programa "En Directe", conduït per en Martí Gironell, es va fer un reportatge sobre el Projecte Fressa a l'escola Palau de Girona.

Complim 2000 anys o serà l'any 2000è.

1999-09-12T16:46:00.000-07:00

Fa temps que la gent s'ha posat a parlar del quan serà el canvi de segle i de mil·lenni. Els que venen "xampany" i els organitzadors de festes i probablement gairebé tothom (no fos cas que l'any que ve no hi fóssim), ho tenen clar, la nit del 31 de desembre del 1999, o sigui d'aquest any.

Hi ha gent que sembla dir el contrari.

¿Què vol dir canvi de mil·lenni? Un mil·lenni són 1000 anys, o sigui canvi de mil·lenni deu voler dir que han passat mil anys d'alguna cosa. En el nostre cas serà que passarem al tercer mil·lenni o sigui que han passat 2000 anys de certa cosa.

A mitjans prematurs del mil·lenni passat (354) un monjo (Furius Dionisius Philocalus) , a banda d'uns errors descoberts últimament que es creuen d'uns 4 anys, va decidir començar a comptar els anys a partir de la data de naixement de Jesucrist i va definir el calendari cristià. Que és bàsicament el que fem servir ara, tenint en conte que cap al 1582 el Papa Gregori XIII va fer-hi una reforma. Com a curiositat direm que hi ha països, com Rússia i Grècia que no l'han adoptat fins al segle actual i que moltes cultures no fan servir aquest calendari, per molta gent no serà l’any vinent el 2000 de res.

La pregunta és, doncs, si ¿fa o no?, 2000 anys de la data que el monjo va considerar el naixement de Jesucrist.

La resposta depèn del que es consideri quin any era l'endemà del naixement de Jesucrist. ¿Era el primer any o era l'edat de Jesucrist, o sigui 0 anys i no en compliria 1 fins al final d'any?.

Sembla ésser que per aquelles dates el concepte del nombre 0 no era conegut i que es va dir a l'endemà, any 1 després de Jesucrist, o millor dit primer any després de Jesucrist, si la cosa va ésser així no es complia un any fins al final del primer any o sigui no es compleixen 100 anys (un segle) fins al final de l'any 100 i no es compleix 1000 anys fins al final de l'any 1000 i no s'acaba el segon mil·leni fins al final de l'any 2000.

Si algú no li agrada això, doncs diríem que el segle 1, no va ésser el primer perquè seria el segle 0 i actualment, ara seriem en el segle 19 (any mil nou-cents noranta nou 19 99) i no estaríem en el segon mil·lenni sinó acabant el primer ja que del 0 al 999 era el mil·lenni 0 i del 1000 al 1999 el primer mil·lenni.

En definitiva és una cosa o l'altre depenent de si ordenem els anys (primer, segon...) o els contem (0,1,2,..).

Com que sembla ésser que això del canvi de mil·lenni és una cosa molt important i no serem gaire ningú, sinó ho celebrem. Jo ja vaig començar-ho a celebrar l'any passat, o celebraré aquest any, i ho tornaré a celebrar el que ve. No fos cas que ens passés per alt. ;-)

De tota manera una cosa sí, és segura, el 31 de desembre a les 12 de la nit canviarem les unitats de miler per dir l'any.

Parramata

Què és funcions per a Windows?

1999-08-08T07:48:00.000-07:00

És un programa que representa funcions definides de forma explícita, (f(x) = sin(1/x)) o de forma numèrica mitjançant una taula de doble entrada: [(1, 2); (2,4); (3,9); (4, 16)].

El seu camp d'aplicació és en l'assignatura de Matemàtiques, en qualsevol domini on apareix el tema FUNCIÓ. Fins i tot es pot aplicar en altres matèries en les quals es treballa amb aquest concepte, com: física, química, economia, etc.

Permet estudiar, donada una funció (amb una variable), TOT (quasi tot), el que hi ha en les programacions oficials de l'assignatura de Matemàtiques, durant TOT (quasi tot) l'ensenyament primari, secundari i primer cicle universitari.

El seu objectiu principal és ajudar els alumnes a aprehendre una gran majoria dels conceptes lligats amb les funcions. Així, la majoria de les opcions dels menús són referències directes lligades amb ells, és a dir: (Una funció) Imatge, Antiimatge, Arrels, Discontinuïtats aïllades, Màxims, Mínims, Punts d'inflexió, Derivada en un punt, Integral definida, Integral de línia, Intervals de creixements, Intervals de decreixement, Intervals de concavitat, Intervals de convexitat, Funció derivada, Segona derivada, Funció integral, Talls i Àrea entre dues funcions.

També, creiem que pot facilitar l'aprenentatge d'altres conceptes relacionats amb el tema FUNCIÓ, no necessàriament matemàtics i, el que és més important, la seva interrelació. Això és adonar-se de la importància del tema en altres camps i com pot, un concepte matemàtic, ajudar a resoldre problemes no matemàtics. Per una mostra del que volem dir, vegi's l'apartat EXEMPLES de l'índex de l'ajuda.

Nivells educatius: Creiem pot ésser utilitzat durant tot l'ensenyament secundari obligatori, el batxillerat i a primer curs de carreres cientifico-tècniques que precisin aquest concepte.

A continuació passarem a explicar uns quants exemples de com es pot utilitzar aquest programa amb els alumnes.

continua...

On es pot aconseguir el programa:
www.lagares.org/download/Funcionswin32.zip

Web personal de la XTEC. Recull de problemes de Matemàtiques II.

1997-03-26T15:01:00.000-08:00

A finals de l’any 1996 la XTEC va oferir el servei de pàgines personals als professors del sistema públic català. Vaig demanar-ne una que des d’el primer moment va ser pensada com el canal per oferir a la comunitat educativa i a tothom que li pogués interessar tots els programes i recursos educatius que jo fes. Així també va ser el portal per poder comunicar-me amb els usuaris, perquè em poguessin informar dels possibles errors i/o suggeriments, que se’ls acudissin o descobrissin, sobre els meus programes i fins hi tot suggerir programes sencers. Des d’aquell moment es va acabar la filosofia de treball portada a terme fins aquell moment en la qual jo pensava i realitzava absolutament tot en el procés de creació dels programes. El títol de la meva plana no podia ser més descriptiu del seu contingut i propòsit:

Pàgina de recursos educatius d’en Jordi Lagares Roset

Actualment per arribar-hi, www.lagares.org, que és el mateix lloc que http://www.xtec.cat/~jlagares.

El primer a penjar a la meva plana va ésser un recull de problemes de matemàtiques II de COU de la selectivitat. Aprofito per recordar que fins aquell any a la secundaria als instituts de Batxillerat hi havia els tres cursos de BUP i un de COU. Durant molts anys havia estat professor de l’assignatura de matemàtiques II de COU i havia anat recollint els diferents exàmens de selectivitat que havien estat publicats. Havia organitzat els problemes pels diferents temes de l’assignatura i en vaig fer unes planes WEB. Hi havia un recull de més de 350 problemes ordenats pels diferents temes i molts d’ells amb la seva solució. Encara es pot accedir a aquests problemes a l’adreça:

www.lagares.org/mates2/index.htm

Aquí també va començar una nova filosofia de recursos. Fins ara tots els recursos de que he parlat eren programari, a partir d’ara la meva plana era un lloc per compartir tota mena de recursos que jo pogués crear ja sigui: programari, pàgines web, vídeos, documentació, etc. De fet a la meva plana un dels principals apartats és el referent a matemàtiques on es pot descarregar tots els programes dels quals he parlat i dels que parlaré més endavant. Aquesta plana es troba a l’adreça:

www.lagares.org/matemati.htm

I té com a títol:

Matemàtiques. Programari, pàgines web, vídeos i documentació didàctics. Jordi Lagares Roset. Projecte Fressa Matemàtic 2008

Pàgina web interactiva. Integral Definida.

1997-02-20T15:13:00.000-08:00

Principis de 1997. Les planes web d’Internet en principi estaven pensades per distribuir informacions, text, dibuixos i fotografies i fitxers. També hi havia una manera de distribuir directament interactivitat, és a dir crear programari dins de les pròpies planes web. Una manera de fer-ho era amb el llenguatge Java. Quan ho vaig descobrir vaig adornar-me que la filosofia dels primers programes que havia fet encaixaven perfectament en aquest nou entorn i havia una manera fàcil de fer-los accessibles a tot el món. Per la qual cosa me vaig engrescar a traslladar el programa “Integral Definida” a aquest nou entorn. El gener de 1997 vaig penjar la primera versió del programa, es pot accedir a la versió en català en l’adreça:

www.lagares.org/integral/index.htm

I a la versió en castellà www.lagares.org/integral.esp/integral.htm

Oficialment és el mateix programa del qual n’he parlat al principi, però els gràfics han millorat molt s’han arranjat errors i/o suggeriments de molts usuaris, tots citats en la mateixa plana, i tal i com hem comentat al principi, aquest programa segueix la filosofia instructivista. També deu tenir la seva raó de ser ja que a partir de l’any 2000, en que s’hi va posar un comptador de visites, ja s’ha superat el milió de visites i si es cerca els mots “integral definida” en el Google aquesta pàgina surt en primer lloc. Adjuntem dos annexos on es mostra el que diem. L’any 2002 la SGTI, l’antiga PIE, va realitzar un concurs per aconseguir un conjunt de planes web didàctiques pel portal edu365 i aquesta plana va ser una de les escollides.

Programa “Música, Física y Matemáticas”

1996-06-01T15:35:00.000-07:00

L’any 1996 vaig desenvolupar el programa “MÚSICA, FÍSICA y MATEMÁTICAS” programa pensat per ser presentat novament al “Concurso de programas educativos para ordenador” del “Ministerio de Educación y Ciencia” any 1996 i en aquest cas no va ser guardonat amb cap premi. Per fer-se’n una idea poso la descripció que hi ha en el manual:

“MÚSICA, FÍSICA y MATEMÁTICAS” es un programa que realiza: registro, reproducción, representación, análisis y síntesis de sonido. La relación del concepto físico de sonido con el arte de la música y su posible descripción mediante las matemáticas, hizo que creiéramos interesante realizar un programa con las características mencionadas anteriormente, para conocer mejor y apreciar más cada asignatura independientemente y, sobre todo, su interrelación.

Aquest programa també està pensat per aprendre molts conceptes lligats a aquestes matèries des d’un punt de vista totalment constructivista. No explica què és el timbre, sinó que permet crear diferents timbres, no explica què és una funció periòdica sinó que permet construir funcions periòdiques. No explica que és una funció sinus sinó que converteix les funcions periòdiques en funcions sinus...

Es pot baixar de:

http://www.xtec.cat/~jlagares/download/fressa96musicafisicamatematicas.zip

Article publicat en el "Diari de Girona" sobre el programa Funcions

1993-03-26T03:22:00.000-08:00

El repte de fer les classes més entenedores - 1993

Article publicat a l'"Hora Nova" sobre la participació de l'IB Alexandre Deulofeu en "El Joc del Mil.lenari"

1990-06-12T03:14:00.000-07:00

El Joc del Mil.lenari ajunta la història amb la informàtica - 1990

Al recoger el petate

1987-08-13T12:42:00.000-07:00

El sábado 26 de setiembre de 1986 cogía un tren con destino Camposoto, Sant Fernándo, Cádiz, para realizar la instrucción del servicio militar.

El miércoles 19 de noviembre por la noche desembarcamos en Melilla. Hasta setiembre del año siguiente.

Pasaron muchas cosas, también pude escuchar una canción que me hizo llorar. Se llamaba "Al recoger el petate". La he buscado por internet, donde se halla todo y no la hallé. Hoy, cuando escribo esto, he recordado que escribí la letra en una libreta. La letra es la que sigue, si alguien conoce más cosas sobre la canción le agradecería me lo hiciera llegar.

Al recoger el petate me eché a llorar.
Me eche a llorar al recoger el petate
y me di cuenta que me iba
me esperaban doce meses en la tierra de Melilla.
En la tierra de Melilla, atrás quedaba mi pueblo,
atrás quedó mi Sevilla.
Atrás quedaba mi gente que era lo que más quería.

Yo me marché y en el cielo pude ver,
en el cielo pude ver que las estrellas decían,
no tardes mucho en volver.

Como lloraba mi novia, en la estación,
en la estación, como lloraba mi novia
al entregarle mi foto, cuando el tren se alejaba,
cuando marchaba yo solo,
cuando marchaba yo solo y yo apretando los puños
y yo apretando los dientes, aunque los hombres no lloran
yo no pude contenerme.

Yo me marché y en sus ojos pude ver,
y en sus ojos pude ver que sus pupilas decían:
no tardes mucho en volver.

Una carta a yo leía con emoción,
con emoción, una carta a yo leía
el pulso me temblaba, cuando me dijo mi madre:
Te echamos de menos en casa, te echamos de menos en casa.
Apreté entre mis brazos, al corazón la llevé,
como se quiere a una madre, cuando no la puedes ver.

Yo me marché y en su carta pude ver,
y en su carta pude ver las ganas que ella tenía
de poder verme otra vez.

Después de un año en Melilla, vuelvo a mi hogar,
vuelvo a mi hogar después de un año en Melilla
de pena y de sufrimiento voy a volver a mi tierra.
Ara muy cerca la siento, ara muy cerca la siento.
Ya voy entrando en mi pueblo, las lágrimas se derraman.
Ya puedo ver a mi gente, puedo besarles la cara.

Yo me marché y tienes que comprender
y tienes que comprender que yo me voy de Melilla
y ya no pienso volver.

Per damunt de les veus

1986-09-27T12:52:00.000-07:00

Aquesta entrada no sé si té a veure amb ordinadors, matemàtiques o fressa. O potser sí.

L'any 1986 el meu germà, en Pia, va comprar-se un ATARI ST. Va ser el primer ordinador que va entrar a casa, amb el permís de la calculadora Texas Instruments. De fet el meu primer ordinador va haver d'esperar fins l'any 1992. Va ser un ordinador postolímpic.

Doncs aquest any 1986 vaig aprovar les "opos" de "profe" de batxilerat i el regal que me vaig fer per celebrar-ho va ser una càmera de video Sony video 8 AF.

El dissabte 27 de setembre de 1986 jo anava en tren "rumb" a Cadis, cap a Campo Soto "matadero de reclutas" y a Besalú era festa Major. A la tarda, a l'envelat, van fer una obra de teatre, "Jocs Florals" i pel mig hi sortia una nova coral que venia a competir amb els "famosos Veus de Besalú".

El càmera era en meu germà. El resultat va ser aquest: